Roser Garcia Guasch

“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units […]

En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta. “Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt. Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve). El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu […]

Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia. Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador. Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova […]

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube. Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig. Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en […]

La pandèmia ens ha tancat els teatres, ens ha tancat portes però ens ha obert finestres. Ahir es va obrir una finestra per la que entrava l’aire fresc d’esperança. Vaig poder assistir des de casa, al sofà i en streaming a la representació d’aquesta obra que es va estrenar el 2015, que ha viatjat per Sudamèrica i ara ha tornat a Temporada Alta. Va ser una experiència fantàstica. Érem més de 60 persones amb una cap de sala que feia la presentació i moderava el col·loqui final. És una experiència que estic segura que s’incorporarà al món del teatre simultaniejant amb la forma presencial de manera que es pugui ampliar el públic. Tot i el desànim actual, la cultura en […]