Roser Garcia Guasch

“Bonus track” entra pels ulls i les orelles. L’escenografia enganxa des del primer moment, et transporta, et dona pistes del temps que passa, et facilita molt la comprensió del text tot i que no hi ha massa a comprendre. És senzilla però molt impactant pel dinamisme del canvi d’escenes. Quasi bé estàs només atenta a les portes, a les lletres il·luminades del terra, a les pantalles del fons i a les entrades i sortides dels actors i actrius cap a espais dissimulats. És original i molt actual perquè utilitza els mitjans tecnològics que tenim a l’abast. Un molt bon treball d’escenògrafs. Els autors d’aquest espai escènic són José Novoa i Paula González, la il·luminació és de Mingo Albir i el […]

No vaig veure la preqüela:“Smiley, una història d’amor”. I me la vaig perdre tot i veient que estava tenint un èxit aclaparador, tot i que la van reposar tres temporades i que va girar per tot el món en més de 10 produccions internacionals. I sí, me la vaig perdre perquè em tirava enrere el cartell d’Alfonso Casas, perquè no aguanto les comèdies romàntiques encara que sigui innovadora per ser una parella homosexual i me la vaig perdre tot i que és una parella d’actors que adoro. Ja no la tornaran a representar perquè les coses són diferents i allò no es pot repetir però ens han permès de visitar a la mateixa parella al cap de vuit anys (reals). […]

Monòleg dramàtic escrit per Catarina Albert amb el pseudònim de Víctor Català al 1898. La recepció pública de Víctor Català a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es va celebrar al 1923. Va començar a ser Catarina Albert. Descobrim en aquell discurs la participació de Víctor Català en el moviment artístic realista mundial a la segona mitat del segle XIX “ … al fons del caràcter de la gent d’avui, en sos trets físics i en ses preocupacions morals, en sos gestos i en ses habituds, en ses coses bones i en ses coses dolentes”. Tot i que la seva intenció no era mostrar els aspectes més tristos de la societat rural en la que vivia, el pessimisme […]

Obra de la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla a qui li devem el text i la direcció. És una peça original, sorprenent i surrealista fins a la comicitat. En un quadrat ple de sorra dues dones desconegudes es troben sense saber el motiu, la causa ni la finalitat. Dues dones atrapades en una dimensió desconeguda, en un espai claustrofòbic entre la vida i la mort. Un bon punt de partida per qüestionar-se els temes existencials eterns. La desconeixença inicial crea desconfiança, por i inseguretat. La convivència fa que s’hagin de crear normes de conducta, lleis que s’han de respectar perquè són lleis. Sorgeixen límits i sentit de la propietat així como criteris organitzatius i convivencials com si fos una […]

“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units […]