Roser Garcia Guasch

Ludovica Damiani i Guido Torlonia reten un homenatge a Fellini en ocasió dels 100 anys del seu naixement. Ho dirigeix un dels autors, Guido Torlonia i ha arribat a Catalunya després d’haver estat presentat a Itàlia al 2008 com a Caro Maestro, a París el 2009 i a NY al 2013. L’aposta era fàcil i l’èxit assegurat. Els homenatges als grans mestres són sempre benvinguts sobretot si ens mostren aspectes més íntims i profunds de la seva personalitat. És un espectacle àgil en forma de lectura dramatitzada, més lectura que dramatitzada però les veus de Mario Gas i Mar Ulldemolins ens transporten fàcilment al pensament i sentiments de Fellini. Mario Gas comparteix faristol amb Serena Vergano fent el mateix espectacle […]

Cada any vaig a veure alguna de les obres que es representen al festival OUI! de teatre en francès. És el quart any i no para de créixer en fama i en públic. Es representa en diferents espais de Barcelona i la idea és posar a l’abast del públic l’obra d’autors contemporanis francesos. Trio una obra a l’atzar i sempre m’ha sorprès la qualitat i la profunditat del temes dels espectacles. Laurent Gaudé va escriure aquesta peça al 1966 amb 24 anys i ho va fer en deu dies. Per ser una obra de joventut té tots els elements de la maduresa. Un rodamón que viu al metro de Nova York és Dionís encarnat. Onysos es vell i es va […]

Lindsey Ferrentino dramaturga nord-americana va estrenar aquesta obra a l’Off de Broadway encara no fa un any i la Companyia resident “La Niña Bonita” fundada al 2015 ha aconseguit els drets d’autora per estrenar aquesta obra a Barcelona. Amb el millor estil de Jack Kerouac o altres obres i novel·les que s’han fet o escrit a EEUU sobre viatges per carreteres interminables, els quatre protagonistes d’Amy emprenen un viatge amb cotxe per anar a l’enterrament del pare dels tres germans. Una altra obra de germans que es retrobem a la mort del pare i que aprofiten aquest moment per parlar de les seves inestables i solitàries vides. En aquest cas, una  de les germanes té una síndrome de Down (Amy), […]

No és la primera vegada que un guió de teatre es basa en un tema d’herències. Lara Díez Quintanilla ha sabut treure i plantejar un tema etern, l’acceptació d’una herència, moment en el qual surt el millor i el pitjor dels membres d’una família. I  no són el bens materials que es posen en joc sinó les relacions entre cada un dels que reben la herència i entre ells i els seus progenitors. Els diners i els bens, per escassos que siguin, fan aparèixer les gelosies, les enveges, les competències per l’amor dels pares, les preferències. És un moment per recordar i fer balanç de la història de la família. I tot això ho treuen a la llum una de […]

Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima….” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena. No parlaré dels premis que han guanyat amb “La […]