Roser Garcia Guasch

Estem davant d’una producció de la Royal Opera House Covent Garden (Londres), La Monnaie (Bruselas), Opera Australia (Sídney) i The Göteborg Opera. Només aixecar el teló, vaig veure que seria una Cavalleria diferent. Havia desaparegut l’església i no hi havia plaça on s’havia de desenvolupar la trama. Només el so de les campanes i algunes frases revelaven que era un dia de celebració religiosa. Un escenari giratori  aconsegueix que cada escena sigui diferent, es pugui veure des d’un altre angle i apareguin ben diferenciats els espais interior i exterior. Hi ha racons on els personatges es poden amagar sense que els vegin els altres. Damiano Michieletto ja conegut a casa nostra per la direcció escènica de la Luisa Miller la […]

A Pepa Plana li van concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat l’any 2014 i enguany la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals li ha concedit el Premi Cultura per la seva trajectòria artística. Un dels seus espectacles ha estat guardonat com a millor espectacle de Circ de Sala (Zirkòlica). No caldria dir res més sobre  “Veus que no veus” que ja ha estat presentat al Grec d’enguany i no ha parat de fer gira durant tot el que portem d’any. Ara, per fi, està programat durant un mes. És un espectacle amb números clàssics molt coneguts per tots nosaltres però tot amanit de feminisme reivindicatiu. La Companyia Pepa Plana fa Circ, fa riure però […]

Les obres sobre famílies al voltant d’una taula en una data senyalada podrien formar part d’un gènere teatral: “Obres de sobretaula”. A mi personalment, m’agraden.  En algunes d’aquestes obres es trenquen les relacions familiars perquè sorgeixen rancors ocults i no oblidats o històries desconegudes que exploten de cop per la tensió del moment com “Le prénom” o “El casament dels petits burgesos”o “Festen” (“La celebració”). En d’altres, apareixen conflictes però no arriba la sang al riu. Són discussions estridents i molt aparatoses però que, a manera de teràpia col·lectiva, arriba a reforçar els lligams familiars com és el cas que ens ocupa. Penso també en “El llarg dinar de Nadal”, nostàlgica i tendre però amb les tensions que els canvis […]

El dramaturg Cesc Sabater,  ha dirigit  a la Companyia “la Puta precària” per posar en escena una peça de creació col·lectiva en la que Meri Anglès, Tama Martínez, Enric Pera i Andrés Piza es deixen anar en un corrent vertiginós de sobreposició i sobreexposició d’imatges i de sons utilitzant totes les tecnologies passades i presents en un espai petit en el que els actors/actrius s’hi troben a gust i recreen pensaments tan lúdics com destructors. Tot i cap i tot és possible en aquesta obra posseïda de manera demoníaca per la imatge i els mitjans tècnics. Fa pocs segles, un tribunal de la Inquisició els hauria titllat d’heretges i haurien anat a parar tots a la foguera. L’espectacle va sorgir […]

Bruels és un bramul de bèstia acorralada,  un cant desesperat a la mort evitable.  Bruels és un drama rural que té aires de Víctor Català en el que en un món idíl·lic rodejat de natura desbordant poden passar els fets més greus que tothom coneix però  que ningú en parla,  volent-ho  amagar i ignorar. El drama es situat a l’Empordà però podria ser qualsevol lloc rural.  És un relat en tercera persona d’uns fets ocorreguts fa temps que es van intercalant amb les descripcions en primera persona dels personatges que hi van intervenir directament o per mitjà dels seus successors. L’autor i director de l’obra Oriol Morales i Pujolar ens ha atrapat en aquesta fantasia escènica. Semblava complicada, desorienta al […]