Roser Garcia Guasch

És de persones intel·ligents i pràctiques unir esforços per aconseguir millors resultats. Em refereixo a la col·laboració entre dos dels millors il·lusionistes del nostre entorn: el Mago Pop i Mag Lari. Antonio Díaz és el Mago Pop, la gran figura de l’il·lusionisme que ha traspassat fronteres. Lari dirigeix l’espectacle “Nada es imposible” de Pop que ha estat dos anys a Madrid exhaurint localitats, s’ha convertit en un fenomen de masses, és l’il·lusionista més taquiller, ha omplert teatres de gom a gom, va pel milió d’espectadors i continua recollint mostres d’entusiasme entre tots els públics. Aquest èxit se’ns recorda constantment durant l’espectacle. L’espectacularitat està al servei de la sorpresa, de l’impacte de la llum i del color per impressionar encara més […]

Jean-Luc Lagarce ho va fer tot d’hora. No podria dir que a destemps però sí fora de temps. Va escriure la primera obra als 17 anys, el van diagnosticar d’una malaltia, en aquell moment maleïda, als 33 i es va morir a l’any següent. Escriu “Juste la fin du monde” sabent que porta la mort a sobre. És una obra sobre la mort, però també sobre la família, els rols que juguen cada un dels seus membres i les dificultats per situar-se en algun lloc d’aquest nucli indestructible per més esforços que facin per sortir-ne. La situació de cada un dels membres és tan rígida que es pot descompensar en algun moment i la recol·locació posterior no és fàcil. La […]

M’agrada l’òpera i em temia el pitjor. No podria resistir ni mitja burla de les meves àries preferides. Me n’havien parlat bé i vaig fer l’esforç de provar. En el fons volia confirmar el que pensava: no m’agraden les obres de riure la pretensió de les qual és passar una bona estona una nit de dissabte. Quan vaig sentir els primers acords de “Una furtiva lagrima” de L’elisir d’amore amb la sorprenent veu de tenor de Toni Viñals em vaig quedar gelada. Vaig seguir emocionada amb “E lucevan le stelle”del final de la Tosca per Ezequiel Casamada o els tres a l’hora cantant la romança “Je crois entendre encore” de Les Pêcheurs de perles. Tot anava acompanyat de bromes elegants […]

Ludovica Damiani i Guido Torlonia reten un homenatge a Fellini en ocasió dels 100 anys del seu naixement. Ho dirigeix un dels autors, Guido Torlonia i ha arribat a Catalunya després d’haver estat presentat a Itàlia al 2008 com a Caro Maestro, a París el 2009 i a NY al 2013. L’aposta era fàcil i l’èxit assegurat. Els homenatges als grans mestres són sempre benvinguts sobretot si ens mostren aspectes més íntims i profunds de la seva personalitat. És un espectacle àgil en forma de lectura dramatitzada, més lectura que dramatitzada però les veus de Mario Gas i Mar Ulldemolins ens transporten fàcilment al pensament i sentiments de Fellini. Mario Gas comparteix faristol amb Serena Vergano fent el mateix espectacle […]

Cada any vaig a veure alguna de les obres que es representen al festival OUI! de teatre en francès. És el quart any i no para de créixer en fama i en públic. Es representa en diferents espais de Barcelona i la idea és posar a l’abast del públic l’obra d’autors contemporanis francesos. Trio una obra a l’atzar i sempre m’ha sorprès la qualitat i la profunditat del temes dels espectacles. Laurent Gaudé va escriure aquesta peça al 1966 amb 24 anys i ho va fer en deu dies. Per ser una obra de joventut té tots els elements de la maduresa. Un rodamón que viu al metro de Nova York és Dionís encarnat. Onysos es vell i es va […]