Roser Garcia Guasch

Pere Riera ha escrit i dirigit una obra entranyable i és així, perquè aquells que no hagin conegut el 600, que segurament seran molts, hi trobaran molts aspectes que els faran somriure, plorar en alguns moments i en d’altres, identificar-se amb algun personatge però sempre amb un toc de tendresa cap a tots ells. Es tracta d’una obra sobre les relacions familiars que són sempre, complicades. En una hora i quaranta cinc minuts aflora tot allò que de ben a prop o de lluny hem pogut viure: gelosies no confessades, secrets no desvetllats, absències no acceptades, rols auto-imposats, retrets i culpes que van sortint i que fan que l’escenari es converteixi en un gran plató psicoanalític on es descobreixen els […]

Sorprenent, molt sorprenent és la posta en escena de Franc Aleu. És una escenografia moderna i atrevida, que utilitza tots els mitjans de la tecnologia visual. I és això el que més m’ha cridat l’atenció de l’obra i que m’ha fascinat en tot moment. Segons Aleu, Puccini és una mena de Spielberg del seu temps, perquè feia realment espectacles. Benvingut Franc Aleu al palau de l’òpera. Una base giratòria fa rodar un escenari que va canviant de cara segons l’escena. Els llums, els vídeos, la realitat virtual i totes les noves tecnologies estan posats al servei de l’escenari. Atrapats en aquesta realitat virtual està el cor, present en tot moment però ocult al darrera d’unes ulleres 3D. Es converteix en […]

Va ser estrenada enguany a la 65 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida Ernesto Caballero és l’autor d’aquesta obra basada en la vida de Marc Tul·li Ciceró, polític, filòsof i orador de l’antiga Roma per repassar les intrigues, deslleialtats, traïcions i ambicions que s’hi van viure però també la defensa de les causes més nobles i per sobre de tot, la defensa de la República Romana. L’autor ens vol fer veure en aquesta història un paral·lelisme amb el mon actual. Utilitzant la tècnica del teatre dins del teatre, Mario Gas, situa la historia en una biblioteca on uns estudiants (Bernat Quintana i Miranda Gas) preparen un treball sobre Ciceró. L’aparició de Josep Maria Pou representant a Ciceró […]

Aquesta obra no té l’estructura clàssica de les obres de teatre: presentació, nus i desenllaç, però és una història amb majúscules, és la història de la dona i de la seva lluita per sobreviure en una societat heteropatriarcal que vol mantenir el seu poder sobre les dones. És una peça que va serpentejant d’una reflexió a l’altre amb un fil conductor: el twerk que apareix, desapareix i obliga al públic a participar en el ball amb la finalitat de transmetre una sola idea: s’ha de perdre la por i la vergonya per apoderar-se. Segons va explicar Ana Chinchilla actriu i professora de twerk de Júlia Bertran, és una dansa que prové d’una àmplia família de danses africanes. A Colòmbia la […]

El teatre et facilita entrar en la més profunda intimitat de les persones quan ho permeten. Llavors veiem que ho desitgen i ho ensenyen sense pudor. Per això valorem tant la gosadia de Clàudia Cedó, l’autora del text i també la de Sergi Belbel, el director que va passar per una experiència semblant. Aquesta necessitat de mostrar aquesta part tan íntima de la seva història és, i es demostra al text, terapèutic per ells i, de ben segur, molt enriquidor per nosaltres. No és una situació extraordinària ni un fet excepcional encara que afortunadament infreqüent. El que sí és excepcional és la manera de presentar-ho, d’explicar-ho, de fer-nos partícips d’un dolor i un dol que de lluny o de més […]