Roser Garcia Guasch

La primera escena em va transportar al conegut duo còmic Vani Manili. I no és perquè un dels components del grup (Miquel Malirach) fos a dalt de l’escenari sinó que el tipus d’humor era molt semblant al que vam veure al teatre Principal de Barcelona fa uns dos anys amb la peça “Lo nostre no funciona” junt amb Jofre Borràs. En aquesta ocasió Manuel Dueso, ha escrit i dirigit aquesta deliciosa peça teatral en la que es presenten 16 situacions mig absurdes i veritablement reals utilitzant l’humor en tots els seus vessants: negre, anglès, escatològic, barroer, poètic, absurd però sempre intel·ligent. I és això el que dóna sentit i prestigi a l’obra. No és gens fàcil fer humor dels problemes […]

La Fènix presenta tres obres consecutives sobre Memòria Històrica. La Companyia “La Carrozza d’Oro” ens presenta la primera de la sèrie, una història que ja coneixem però que convé recordar. Radio Libertà ens parla de l’Espanya republicana i el feixisme italià lligat per la història d’una família que ha de fugir d’Itàlia perquè el pare, un advocat antifeixista, és perseguit. Passant per Argentina acaben a Barcelona on funden una ràdio que retransmet en italià tots els fets que succeeixen a casa nostra, des de la proclamació de la segona República fins ben entrada la Segona Guerra Mundial. És una història basada en el llibre “Antifascismo e potere» de Giuseppe Aragno” i escrita pel l’autor del llibre i l’actor principal Alfredo […]

Estem davant d’una producció de la Royal Opera House Covent Garden (Londres), La Monnaie (Bruselas), Opera Australia (Sídney) i The Göteborg Opera. Només aixecar el teló, vaig veure que seria una Cavalleria diferent. Havia desaparegut l’església i no hi havia plaça on s’havia de desenvolupar la trama. Només el so de les campanes i algunes frases revelaven que era un dia de celebració religiosa. Un escenari giratori aconsegueix que cada escena sigui diferent, es pugui veure des d’un altre angle i apareguin ben diferenciats els espais interior i exterior. Hi ha racons on els personatges es poden amagar sense que els vegin els altres. Damiano Michieletto ja conegut a casa nostra per la direcció escènica de la Luisa Miller la […]

A Pepa Plana li van concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat l’any 2014 i enguany la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals li ha concedit el Premi Cultura per la seva trajectòria artística. Un dels seus espectacles ha estat guardonat com a millor espectacle de Circ de Sala (Zirkòlica). No caldria dir res més sobre “Veus que no veus” que ja ha estat presentat al Grec d’enguany i no ha parat de fer gira durant tot el que portem d’any. Ara, per fi, està programat durant un mes. És un espectacle amb números clàssics molt coneguts per tots nosaltres però tot amanit de feminisme reivindicatiu. La Companyia Pepa Plana fa Circ, fa riure però […]

Les obres sobre famílies al voltant d’una taula en una data senyalada podrien formar part d’un gènere teatral: “Obres de sobretaula”. A mi personalment, m’agraden. En algunes d’aquestes obres es trenquen les relacions familiars perquè sorgeixen rancors ocults i no oblidats o històries desconegudes que exploten de cop per la tensió del moment com “Le prénom” o “El casament dels petits burgesos”o “Festen” (“La celebració”). En d’altres, apareixen conflictes però no arriba la sang al riu. Són discussions estridents i molt aparatoses però que, a manera de teràpia col·lectiva, arriba a reforçar els lligams familiars com és el cas que ens ocupa. Penso també en “El llarg dinar de Nadal”, nostàlgica i tendre però amb les tensions que els canvis […]