Roser Garcia Guasch

A l’any 2011 vaig veure “Truca un inspector” de J.B. Priestley dirigida per josep Maria Pou i en la que actuava l’enyorat Carles Canut. La recordo com una obra inquietant con ho és “Això ja ho he viscut” del mateix autor. Jo no la consideraria un thriller perquè no va tan de suspens i misteri com de l’angoixa dels personatges sobre el temps viscut, el dejà vu i els somnis premonitoris, aspectes molt de moda a finals del segle XIX. J.B. Priestley es va inspirar en els treballs de John William Dunne sobre les teories dels somnis i la parapsicologia. La seva gran preocupació i objecte d’estudis van ser el temps, la seva naturalesa i també els somnis precognitius i […]

Sembla que faci molt que les dones escriptores havien de publicar els seus llibres amb pseudònim i no posaré exemples perquè és un fet molt conegut. Les dones actualment publiquen, escriuen, dirigeixen i se les coneix pel seu nom. Però hi ha una marginació subtil cap a les dones que es manifesta en la facilitat que tenen els homes per aconseguir els seus objectius. D’això va l’obra amb la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no és escoltada per les empreses per comercialitzar el seu dispositiu que revolucionarà el món femení i millorarà el seu benestar fins que no és un home qui ho presenta. Sota la direcció de Sergi Belbel i Cristina Clemente la idea de Meritxell es […]

Aquesta obra apareix en un moment en el que les minories fan tots els esforços possibles perquè es reconeguin tant la seva presència com els seus drets. Els interns de les presons són el grup minoritari més desconegut, desprestigiat, vulnerable i rebutjat de la nostra societat. El protagonista de la obra és Pedro Cánovas, voluntari penitenciari de Justícia i Pau i el director del taller de teatre de Quatre Camins des de fa 15 anys. Fa una introducció amb versos d’alguns presos coneguts i tancats injustament durant anys a la presó com Marcos Ana o Oscar Wilde. Els versos projectats en una pantalla i la veu profunda i emotiva de Cánovas ens recorden d’una manera viva, descarnada i cruel que […]

Haendel va utilitzar el libreto del Cardenal Vincenzo Grimani per a composar una música molt adequada per aquesta òpera semi seria, plena d’ironia, humor i embolics. Va ser estrenada a Venècia el 26 de desembre de 1709. Era la segona òpera italiana de Haendel i probablement l’última composició a Itàlia. És una de les millors peces de la història de l’òpera. Haendel, com era habitual en aquella època, va utilitzar passatges coneguts d’altres òperes i oratoris seus de la mateixa època italiana. L’òpera té moments molt lírics. La història es centra en Agripina, casada amb Claudio, emperador de Roma. Ambicionant el tron pel seu fill Neró, utilitza tot el que està al seu abast per aconseguir-ho: engany, mentida, traïció, difamació, […]

A partir d’un libreto en francès de Eugène Cormon i Michel Carré, Bizet composa aquesta òpera per encàrrec del director del Théatre Lyrique de Paris al 1863. Només tenia 24 anys i ho va fer en un estiu. Es va programar 18 vegades i no es va tornar a representar més en vida del compositor. Bizet és conegut actualment per la seva òpera Carmen, la qual es va estrenar tres mesos abans de morir i va ser un gran fracàs. La història és com moltes: una vestal que ha fet jurament de castedat com la Norma de Bellini, dos amics que es juren amistat eterna, un triangle amorós, un amor romàntic típic també de moltes òperes i un trencament de […]