Roser Garcia Guasch

Jane Austen es reconeguda i recordada per Sense and sensibility que es va portar al cinema al 1995 o Orgullo y prejuicios  al 2004 o la inquietant novel·la La abadía de Northanger. Mentre esperava la publicació d’aquesta última, a principis del segle XIX, Jane Austen va començar a escriure The Watson que va deixar inacabada. Com hauria estat el final d’aquesta novel·la? Laura Wade és una dramaturga britànica actual que va acceptar 200 anys més tard, el repte d’adaptar al teatre la novel·la inacabada d’Austen i que va ser presentada al  Festival Theatre a Chichester al 2018. Wade s’endinsa en l’aventura d’imaginar com hauria estat el final de la novel·la de l’Austen. Alguns autors com Maria Guasch o Ramon Solsona, […]

La Cia Las dueñas del balón ens presenten El meu monstre, un espectacle sense paraules que parla amb l’expressió corporal, la dansa i el treball amb objecte. En la programació del S.A.T Dansa en cos i ànima, El meu monstre es considera una funció de dansa familiar, especialment dedicat a  nens i nenes de més de quatre anys. És també una obra per adults pel contingut, pel missatge, per l’encant de la presentació, per la música i la riquesa conceptual. És doncs, un espectacle per tothom. Els més menuts hi veuran música, moviment i color. Els més grans hi trobaran un conte, una història que inquieta quan apareix el monstre però que desapareix la tensió amb l’acostament i l’amistat.  Els […]

Aquesta temporada la dramaturga Queralt Riera presenta al Centre de les Arts Lliures, tres peces sobre feminitat i que són totes tres de punyent i preocupant actualitat: Sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna). El text de la Riera no és moralitzant ni pretén ser educatiu, senzillament descriu d’una manera molt elegant la vida d’una actriu porno, Alba Sáez, que està esplèndida, com també ho està a  Dona, la primera obra de la trilogia de Queralt Riera,  en la que interpreta la neta que és el  paper  més intens de les tres dones que hi apareixen (l’àvia i la mare). Jo porn, tu porno té un fil argumental que serveix per  […]

La forma i el moviment de la terra ha estat una de les preocupacions dels filòsofs i científics des de l’antiguitat. A l’Edat Mitjana en què l’Església tenia el poder sobre el coneixement, anar en contra del pensament del moment podia suposar la mort en mans del tribunal de la Inquisició. Per això Galileo va pronunciar “Eppur si muove” després d’haver abjurat de la visió heliocèntrica del món. Un altra teoria descartada pels científics va ser el terraplanisme tot i que a la segona dècada del segle XXI hi va haver una difusió massiva per la facilitat d’accés a internet. S’emparava en teories conspiratives dels estats. Aquest text de Marc Angelet i Jordi Casanovas aprofita aquesta fal·làcia per posar de […]

Basat en uns fets reals que van ocórrer a Estocolm al 1792, l’assassinat del rei Gustau III, Verdi escriu aquesta obra que s’estrena a Roma el 1859 situant la història a Boston ja que era difícil que s’acceptés a Nàpols un magnicidi i una infidelitat a tal alt nivell. Sota la direcció de Jacopo Spirei, l’elegant producció de Graham Vick  utilitza una escenografia senzilla carregada de simbolisme. El gran monument funerari que va canviant de posició ajudat d’unes carres giratòries demostra la gran tragèdia que envolta tota l’obra, la mort com a element principal. És inevitable comparar-la amb la que recordem de Calixto Bieito de l’any 2017, molt més  vistosa en el vestuari i les escenes. Va tenir crítiques per […]