Roser Garcia Guasch

Projecte Ingenu presenta aquesta obra basada en la idea desmitificadora de “Don Juan” de Josep Palau i Fabre  escrita al 1976 en un moment en el que la repressió i la ideologia catòlico- franquista imperant mantenia els privilegis masculins i en justificava els trets més perversos. Palau i Fabre fa cinc versions diferents i de la fusió dels cinc textos, Anna Maria Ricart en fa una adaptació absolutament fidel als diàlegs. Marc Chornet n’és el director i tots dos converteixen el Don Juan (Xavier  Torra) en una dona, Joana (Roser Tàpias). La idea principal és veure què podria passar si la seductora, llibertina i frívola fos la dona. Evidentment la resposta no és difícil d’endevinar. La mirada dels escriptors sobre […]

S’està presentant  la tercera edició del Festival de Teatre en Francès  OUI! a Barcelona organitzat per l’Institut Français de Barcelone. Enguany es presenten 7 peces en 4 sales  diferents. Cada any aquest festival obté més reconeixement entre el públic català. Les obres estan totes sobretitulades en castellà. Trobem a faltar a les brochures, més informació sobre els directors/es, autors/es, actors/actrius ja que molts són desconeguts pel públic general de casa nostra. La “Magie lente” està basada en un text de Denis Lachaud , dirigida per Pierre Notte. Denis Lachaud explica en una entrevista que les seves obres estan emmarcades sempre en l’entorn de la psiquiatria. La Magie Lente és un monòleg interpretat magníficament per Benoît Giros. Més ben dit, un […]

Un gran llençol blanc oculta l’escenari i es destapat lentament pels personatges de l’obra. Una bonica manera d’obrir el teló. Els déus busquen una bona persona entre els habitants de la terra. L’aiguader Wang els ajuda a buscar un lloc per hostatjar-se. Només Xen te, la prostituta, els acull i, en recompensa, els déus l’ajuden a muntar un petit negoci que li serà difícil de mantenir en una societat plena de misèria, fam i insolidaritat. Xen Te dóna més del que té a les persones que l’envolten, ho dona tot fins i tot amor a qui només vol exprimir-la en benefici propi. Per no quedar-se buida de bens i sentiments, ha de desdoblar-se en una altra persona que la protegeixi […]

Les funcions del teatre són múltiples i diverses. Pot entretenir, divertir, ensenyar, informar però també pot, i crec que té l’obligació, de denunciar i fer crítica social amb la intenció de modificar actituds i postures insostenibles. Aquest és el cas de la violència masclista que ja és impossible d’amagar i encara menys, de normalitzar. En aquest moment en cartellera trobem títols com “Aüc” de les Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” d’Agnès Mateus i Quim Tarrida o “Macho man” d’Àlex Rigola, el qual comenta en una entrevista que “És urgent prevenir i educar per transformar la societat patriarcal i evitar la violència de gènere”. Aquest és el tema de “Només una vegada” on la dona, carregada per una […]

Georg Büchner va néixer a principis del S XIX. El Romanticisme ja anava traient el nas per l’horitzó. Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va morir molt jove i va deixar aquesta obra inacabada. Per aquest motiu les adaptacions i posades en escena han estat més lliures i moltes vegades enriquidores com ha passat amb aquest Woyzeck de Marc Rosich. Ha reduït l’escenografia al màxim minimalisme i sobrietat per la qual cosa la presència i actuació dels actors/actrius adquireixen un paper predominant. No és gens estrany que se’n hagi fet moltes adaptacions, des de òpera (Wozzeck de Alban Berg) […]