Roser Garcia Guasch

Tenia curiositat per veure com es podria representar en teatre l’obra de Stefan Zweig “Novela d’escacs” escrita al 1942 que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. És una novel·la amb un fort contingut emocional. Zweig era un profund coneixedor de l’ànima humana com ho demostra en altres novel·les com “por” en la que descriu amb gran coneixement de psicologia un sentiment de vegades irracional que pot arribar a aniquilar la persona que la pateix. Stefan Zweig va néixer a Viena en ple imperi austrohongarès. Va marxar a Londres quan Hitler va pujar al poder. Els seus textos van ser prohibits a l’Alemanya nazi. En algun moment va dir que “la llibertat personal és el bé més preuat […]

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]

L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992. Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa. En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica […]

Jacuzzi és una comèdia actual, divertida i molt ben representada. És una crítica despietada a la imatge que donen o han de donar els líders dels principals partits polítics, a la imatge obligada que ha d’anar lligada a cada ideologia. És una crítica també a la encara existent vergonya de sortir de l’armari de les parelles homosexuals si a demés ostenten càrrecs públics o pretenen guanyar unes eleccions. És irònica, sarcàstica i arrenca riallades entre el públic per les còmiques situacions que es presenten. És irònica fins que fa un gir exagerat i es decanta cap a un pla més esperpèntic. Estic segura que Marc Rosich s’ha divertit molt amb la creació i direcció d’aquesta obra. Per ell haurà estat […]

Al començament semblava una obra senzilla que plantejava temes ja coneguts i molt parlats. Poc a poc vaig anar comprovant que no vol dir que siguin acceptats ni incorporats a tots els sectors de la nostra societat. Fa falta repetir fins l’esgotament la visibilització de la diferència en tots els àmbits i des de tots els col·lectius que darrerament s’han posat en marxa en defensa de la igualtat. Sílvia Albert Sopale fa un gran pas en aquest sentit. És un monòleg, un relat en primera persona que ens fa sentir molt a prop d’ella i de la seves vivències como a dona negra en un país de blancs. Ella sola, sense massa atrezzo ni recursos viatja en el temps i […]