Roser Garcia Guasch

Be my baby és una cançó que impregna els racons més íntims de la nostra memòria. Va ser composada per Phil Spector, Jeff Barry i Ellie Greenwich, interpretada per The Ronettes i llançada al 1963. A Espanya, van ser “els Surfs” qui van fer l’adaptació al francès i al castellà poc després del seu llançament a EEUU. Era un grup musical de Madagascar molt popular al mon francòfon i de parla hispana dels anys seixanta. El públic habitual d’aquesta obra segurament no han sentit “Tú serás mi baby” a menys que descobreixin un single en la col·lecció de vinils dels seus pares o avis. Nicco&Sunset productions ja havia debutat amb Paradise, muntatge d’Oriol Vila i Raquel Salvador amb la idea […]

Durant tot aquest mes no he parat de veure obres on l’homosexualitat hi és present ja sigui com a tema principal (Fun Home, la Jaula de las locas, ) o marginal (la ira de Narciso, Ovelles). En tot cas, la presència tan freqüent de l’homosexualitat als nostres escenaris és un bon reflex del camí cap a la normalització, però tenir la gosadia d’introduir-lo en un món tan masculí com el futbol d’alta competició és tot un repte que en el cas de El futbol és així (de gai) es resolt amb molt bona música i un gran sentit de l’humor. És una crítica mordaç i agre-dolça del mon del futbol d’elit en clau còmica. A demés del sentiment de “macho-man” […]

Un autor (Sergio Blanco), un actor (Gerardo Otero), una directora (Corina Fiorillo ) i un espai petit per una gran obra de teatre argentí de petit format. El títol de “La ira de Narciso” et predisposa a veure alguna versió teatral de la ira de la ninfa (Eco) rebutjada per Narciso i la seva venjança sobre aquest fent que s’enamori d’ell mateix. És només un tema marginal però que permet filar una trama inquietant i pertorbadora al millor estil de Henry James a “The turn of the screw”. És un relat circular en el que apareixen emocions humanes ben expressades: amistat, sexe, por, fantasia, imaginació, relació familiar, crueltat, mort. La Suite per a violoncel n 1 en Sol major de […]

“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la historia humana se niega a callarse la boca…. El derecho de recordar no figura entre los derechos humanos consagrados por las Naciones Unidas, pero hoy es más que nunca necesario reivindicarlo y ponerlo en práctica: no para repetir el pasado, sino para evitar que se repita” Comença així “El Pan y la Sal” amb el recitat d’un poema d’Eduardo Galeano per part del director de l’espectacle Andrés Lima. El teatro del Barrio en col·laboració amb el Teatre Lliure, el Teatro Español i el Teatro Central han produït un espectacle en forma de document viu utilitzant una selecció d’històries recollides exclusivament […]

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona. Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt […]