Roser Garcia Guasch

Un gran llençol blanc oculta l’escenari i es destapat lentament pels personatges de l’obra. Una bonica manera d’obrir el teló. Els déus busquen una bona persona entre els habitants de la terra. L’aiguader Wang els ajuda a buscar un lloc per hostatjar-se. Només Xen te, la prostituta, els acull i, en recompensa, els déus l’ajuden a muntar un petit negoci que li serà difícil de mantenir en una societat plena de misèria, fam i insolidaritat. Xen Te dóna més del que té a les persones que l’envolten, ho dona tot fins i tot amor a qui només vol exprimir-la en benefici propi. Per no quedar-se buida de bens i sentiments, ha de desdoblar-se en una altra persona que la protegeixi […]

Les funcions del teatre són múltiples i diverses. Pot entretenir, divertir, ensenyar, informar però també pot, i crec que té l’obligació, de denunciar i fer crítica social amb la intenció de modificar actituds i postures insostenibles. Aquest és el cas de la violència masclista que ja és impossible d’amagar i encara menys, de normalitzar. En aquest moment en cartellera trobem títols com “Aüc” de les Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” d’Agnès Mateus i Quim Tarrida o “Macho man” d’Àlex Rigola, el qual comenta en una entrevista que “És urgent prevenir i educar per transformar la societat patriarcal i evitar la violència de gènere”. Aquest és el tema de “Només una vegada” on la dona, carregada per una […]

Georg Büchner va néixer a principis del S XIX. El Romanticisme ja anava traient el nas per l’horitzó. Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va morir molt jove i va deixar aquesta obra inacabada. Per aquest motiu les adaptacions i posades en escena han estat més lliures i moltes vegades enriquidores com ha passat amb aquest Woyzeck de Marc Rosich. Ha reduït l’escenografia al màxim minimalisme i sobrietat per la qual cosa la presència i actuació dels actors/actrius adquireixen un paper predominant. No és gens estrany que se’n hagi fet moltes adaptacions, des de òpera (Wozzeck de Alban Berg) […]

Aüc es va estrenar el 7 de juliol al Grec 2017. Ha recorregut diversos teatres de Catalunya i va obtenir el Premi Butaca a les Noves Aportacions Escèniques. Han exhaurit des del moment que van posar en venda les entrades. Les Impuxibles són les germanes Peya. Clara és la creadora de la música i la directora musical i Ariadna la directora coreogràfica. En aquesta ocasió han treballat amb els textos i la dramatúrgia de Carla Rovira. Les acompanyen Olga Lledó, Júlia Barceló i Maria Salarich com a intèrprets i ballarines. Les Impuxibles presenten un teatre de crítica social i denúncia al que ja ens tenen acostumades i que agraïm els espectadors. La llibertat i la lluita per la igualtat són […]

Alfredo Sanzol ha estat guardonat en tres ocasiones amb el “Premio Max de las Artes Escénicas”, pel “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” i també pel “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol. L’èxit d’Alfredo Sanzol, els premis concedits i els productors són un reclam per anar a veure aquesta obra. És una comèdia d’embolic basada únicament en el transvestisme i la confusió que crea la disfressa. Una mica “Così fan tutte però amb canvi de sexe i unes […]