Roser Garcia Guasch

És un monòleg en castellà sobre la manera de resoldre els petits conflictes que van apareixent al llarg de la vida. La dificultat per resoldre’ls porta a molta gent a buscar solucions en els llibres d’autoajuda, les mil i una maneres de posar el cos a disposició de la ment (ioga, Taichí…) o formes varies de meditació com el Mindfulness o els retirs de silenci. M’ha semblat una crítica irònica de la moda actual que ja va començar fa més de vint anys amb la introducció a l’occident de diverses filosofies i teràpies orientals. És una exposició superficial d’un problema i la manera de resoldre’l. La idea és original, agosarada i valenta. Desconec si s’havia utilitzat alguna altra vegada com […]

Diu un refrany clàssic: “Dos que dormen a la mateixa habitació es tornen de la mateixa opinió” L’autor Llàtzer Garcia fent servir la mateixa idea però amb un exemple més simbòlic, ens diu que les mans de dues persones que s’estimen poden acabar assemblant-se. L’obra ens situa en una habitació d’una casa al camp. Una parella està iniciant els assajos per fer una pel·lícula, el guió de la qual l’ha escrit ella i ell n’és el protagonista. És ella qui el contracta a través de la productora i és ella qui el retira de la gravació. Comença una relació aparentment desigual. Amb aquest punt de partida inicial, la parella es ve endinsant en un joc de retrets, de paraules mortificadores, […]

The Genesis és el nom del primer muntatge del Copenhagen Collective, un grup de 20 acròbates de 15 països diferents coordinat per Søren Flor, que els va reunir fa 6 mesos aconseguint un espectacular muntatge que no dubto que recorrerà tots els teatres del món. No sabíem exactament què anàvem a veure i m’he quedat estorada i perplexa al veure un escenari buit amb tots els artistes treballant en diferents figures, individuals, en parella o col·lectives aconseguint brillants números acrobàtics de tanta dificultat que desafiant totes les lleis físiques, mantenen al públic amb un ai al cor constant. En algun moment tots els artistes estan treballant simultàniament en diferents figures en moviments espectaculars que no podem veure en detall i […]

Després de la trilogia sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna), Queralt Riera continua en la seva línia de la defensa de la dona, la crítica al patriarcat i a la utilització de la dona. A Pruna ja ens va endinsar en el món de l’abús infantil i en aquesta obra d’una manera crua i poètica ens dona una plantofada en plena cara d’una realitat encara poc reconeguda. Amb una dramatúrgia agosarada Queralt Riera ens sorprèn amb escenes curtes que intercalen casos concrets amb pensaments íntims. Van apareixent diferents històries més o menys explícites, més o menys perverses. Utilitza un recurs molt original amb persones del públic que llegeixen textos i […]

Felicitem al Liceu per aquesta espectacular òpera que tanca la temporada. L’Adriana es va estrenar a Milà al 1902 i a Barcelona amb el mateix repartiment un any més tard. Només ha estat representada 9 vegades en la llarga vida del Liceu i ara sortosament ens arriba la gran coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House de Londres, Opéra de Paris, Wiener Staatsoper i San Francisco Opera que es va estrenar al Coven Garden el 2010. Ambientada al segle XVIII el director d’escena David McVicar (que tornarem a gaudir amb la Traviata de la temporada vinent), aconsegueix amb gran majestuositat i elegància fer un cant a l’espectacle mostrant el teatre per darrera i per dins al primer […]