Sílvia Moreno Palomar

Tenir una idea preestablerta de la vida que es vol tenir o la que se suposa que s’ha de tenir juga en contra gairebé sempre. La por a no aconseguir l’objectiu i la possibilitat d’acceptar qualsevol element que pugui fer arribar a la meta és latent a cada passa. A vegades s’arriba fins al límit i, fins que no es toca la tecla adequada, el castell de cartes continua tremolant fins que no pot més i s’enfonsa. Carlos Mesa adapta la novel·la de Teresa López Cerdán Yo siempre seré yo, a pesar de tí (Teatre Condal) al teatre i ho fa des d’una perspectiva diferent. Al llibre la protagonista narra en primera persona què li està passant, a l’escenari la […]

L’homofòbia és un mal endèmic de la societat. Creure’s amb el dret de decidir com ha de ser algú i castigar-lo per no ser-ho sembla que és una idea que, en comptes de disminuir amb el pas del temps, va augmentant amb impunitat, sense rebre cap condemna per part de ningú. És per això que és tan necessari no silenciar aquestes actituds i delictes, fer soroll i rebutjar-ho de totes les maneres possibles. Amb Llenos de vida Sergio Mora Montserrat i Ángela Palacios transporten a l’espectadora a un poble rural al 2004. La història l’explica, en certa manera, en Jaume, un noi de Barcelona, que rememora l’estiu que va passar amb la seva àvia al poble fa 20 anys. Uns […]

Hi ha situacions que són el marc ideal per deixar anar confessions i veritats. A vegades, per por a decebre o crear un problema, el silenci és el millor aliat, fins que la corda ja no es pot tensar més i es trenca. I un cop s’obre la porta dels secrets, ja no es pot tancar. L’Ernest i la Sandra es troben a la masia del seu pare per acompanyar-lo durant les seves últimes hores de vida. També hi ha el Miki, el marit de la Sandra, i una metgessa del centre de salut que el va a visitar. És una nit de tempesta de neu en mig de la muntanya. La mort del pare enfrontarà als germans a la […]

Vivim el dia a dia de manera frenètica, de pressa i oblidant, moltes vegades, contemplar i apreciar allò que li dona sentit. És fàcil perdre’s en la voràgine de pensar sempre en el futur i no estar en el present. A vegades, simplement és necessari parar i mirar al voltant. Nostromo Live adapta al català un dels musicals de gran format que ha triomfat internacionalment, que, a la vegada adaptava la comèdia romàntica El dia de la marmota, un fenomen cinèfil dels anys 90 que va dirigir el gran Harold Ramis (Caçafantasmes, Una teràpia perillosa). Phil Connors és un meteoròleg narcisista que queda condemnat a reviure el mateix dia una vegada i una altra en un poble de Pennsilvània on […]

Les persones tendim a idealitzar el passat. Romantitzar moments i anhelar records que s’han perfeccionat i modelat amb el pas dels anys per ajustar-se a allò que la nostra percepció o jo del moment vol creure que va viure. I juntament amb aquests moments, especialment en la infància, s’acostuma a col·locar a persones de manera estratègica que van significar molt, però que potser no eren exactament com es recorden. Aquesta idealització comporta uns autoenganys que es porten fins al límit, quan tot explota i no es pot mirar cap a una altra banda. David Trueba en aquesta obra fa un salt a la memòria dels dos protagonistes, en Pablo (Vito Sanz) i la Nuria (Anna Alarcón). De petits vivien al […]