Sílvia Moreno Palomar

A vegades seguir la tradició familiar, en quant a la vocació, comporta connectar en certa manera amb els i les avantpassats i seguir tenint-los a prop, tot i que ja no hi siguin. Els seus consells i les seves paraules, aquelles que moltes vegades no tenien sentit, potser amb el pas dels anys van agafant cos i enteniment. Continuar amb aquest contacte després de molts temps i sentir que encara t’acompanyen és reconfortant i necessari. A La veritat sobre la llum Anna Maria Ricart adapta la novel·la d’Audur Ava Ólafsdóttir que té com a protagonista a una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík i ha assistit a gairebé 2.000 parts. Ha seguit amb la vocació de la seva tieta, […]

Aconseguir encaixar i formar part de la societat a vegades comporta renunciar a parts essencials d’una persona. La decisió de deixar enrere qui s’és o allò que distingeix per no sortir-se de la suposada “normalitat” ajuda a construir un món homogeni que menteix i rebutja a qui s’oposa a deixar-se perdre. Clàudia Cedó dirigeix i escriu Fantàstic Ramon, que s’endinsa en un poble petit on tots els veïns i veïnes es coneixen des de sempre i conformen una comunitat que s’entén a la perfecció. Tot canvia quan la Clara i en Josep tenen el seu fill Ramon que té una peculiaritat: és un nen de drap. Llavors comença una travessia per la mare i el pare que veuen com el […]

La voluntat de ser qui pren les millors decisions, la necessitat de demostrar als altres que el pensament i les maneres de veure les coses d’una persona estan per sobre de la resta és un defecte que tots els humans tenen. Tot aquells que viuen en societat si més no. I és que hi ha una sentiment, ancestral segurament, que encoratja a fer veure a la resta que estan equivocades o equivocats. La Mònica i la seva família visiten a la seva germana Núria i família a Lapònia, on viuen des de fa anys. És la primera vegada que viatgen de Barcelona a la ciutat finlandesa i han aprofitat que són les festes de Nadal per fer-ho i així el […]

La imatge que una persona projecta d’ella mateixa no és sempre la real o verídica, a vegades les persones construeixen un personatge que s’adequa més a qui els hi agradaria ser o a qui pensen que la resta acceptarà amb més facilitat. Oblidar-se de les arrels o dels orígens no surt mai bé… Cris Martínez i Marc Domingo presenten a The Cibels, un duet de música que sembla ser que han viscut una dècada d’èxits musicals als anys 70 i que han decidit separar-se. En l’última entrevista que atorguen a un mitjà al seu estudi de Nova York, han decidit fer un repàs a la seva ascensió a la popularitat, però mentre intenten demostrar el seu talent per arribar a […]

Escoltar, parlar, comunicar-se. Aquests elements són fonamentals en qualsevol relació interpersonal que es faci, especialment aquelles amoroses, sentimentals o sexuals. Dir què vols i què no vols i ser escoltat/da i actuar en conseqüència és imprescindible perquè aquestes interaccions personals tinguin un camí adequat. Utilitzant el teatre documental, a Sí Sí Sí les dramaturgues neozelandeses Eleanor Bishop i Karin McCracken aborden el desig i el consentiment en les relacions sexuals. S’utilitzen paral·lelament dues històries oposades, una amb consentiment i comunicació i una altra amb agressió sexual, amb testimonis de joves i la interacció amb el públic perquè formin part de la narrativa d’una manera conscient. El text és molt interessant i posa el focus directament en la necessitat de comunicació […]