No hi ha dubte que quan es crea un mite o una llegenda, o a base d’anar repetint una història, aquesta va agafant una forma concreta que no es modifica, com a molt es manega perquè segueixi tenint una essència concreta, aquella que és permesa pels poderosos, pels guàrdies de la suposada moral. A partir de la Ilíada d’Homer i altres textos i poemes, Alberto Conejero construeix aquest poema escènic en què Pàtrocle comparteix amb el públic la passió i l’amor compartit amb el seu company d’armes Aquiles abans i durant la guerra de Troia. El dramaturg estructura en aquest monòleg un relat ple d’emoció que a través de la mirada de Rubén de Eguía consumeix a l’espectadora. “Poner eternidad […]