Sílvia Moreno Palomar

Les històries es construeixen a partir de moments clau que decideixen un camí. O així queden en la memòria de les persones. Es construeixen relats amb diferents anècdotes convertides en baules d’una cadena fins a un dia determinat, aquell que va començar-ho tot o que va posar-hi fi. Un jove estudiant de periodisme es troba en una discoteca, aquest és el punt de partida que ha decidit fer servir per explicar al públic aquesta història. És aquí, en un lloc més aviat sòrdid i poc agradable, on també presenta a l’Òscar, l’altra cara d’aquest relat. Un amic que aviat l’espectadora sabrà que és molt més que això. El text és el relat directe i sincer d’un amor que consumeix. Iván […]

Idealitzar què podria haver sigut. Repassar els detalls, les decisions que van canviar el rumb de la vida. Ser feliç? Conformar-se? Afirmacions molt contundents i alhora molt vagues, què volen dir exactament? Amb 30 anys la vida no es mira igual que als 60. Retrets? Alguns. Ella ha sigut feliç de veritat tres vegades a la seva vida. Ell ha tingut por real en tres ocasions al llarg de la vida. Dues persones molt allunyades en el seu inici queden atrapades fortuïtament en un ascensor i comencen a parlar i a fer-se preguntes surrealistes. Sense adonar-se, s’expliquen coses que potser ningú sap ni sabrà. Parlen d’anhels i de somnis, però també d’allò que no els hi agrada o que els […]

Fer del desig i la passió el motor de vida és una decisió arriscada quan l’orgull i la venjança tenen un pes igual d’important. Edificar el poder en decisions emocionals comporta moltes vegades perdre l’objectiu de vista i perdre’s en la voràgine. Basada en l’obra més que coneguda de Pierre Choderlos de Laclos, portada a la pantalla un parell de vegades amb una repercussió entre el públic notòria (Les amistats perilloses, 1988 i Cruels intencions, 1999), Carol López s’endinsa en una nova visió del text. Per posar en context, la Marquesa de Merteuil li demana al seu amic (i en un altre temps amant) Valmont, que l’ajudi a venjar-se d’un ex-amant seduint a la que serà la seva esposa, Cécile. […]

Esperar i esperar a què passi alguna cosa, a tenir respostes o a que algú expliqui com s’ha de continuar. Perduts i perdudes en un marc d’incertesa on a vegades l’única solució és aventurar-se a acceptar que no sempre tot anirà com s’espera. En un menjador devastat pel caos i deixat suspès en el temps s’hi troben dos convidats, una cambrera i un dels músics d’un casament. S’han quedat allà esperant que el nuvi i la núvia, juntament amb la resta de convidats, tornin després d’haver marxat per un contratemps. El públic arriba al banquet i els personatges narren l’episodi transcorregut. El text s’estructura al voltant de textos de Bodas de sangre i algun altre poemari de Federico García Lorca. […]

Tocar fons, no veure la sortida. Somiar amb un present millor. Mirar enrere i desitjar tornar a quan la vida era perfecta. Però no es pot retornar a allò que ja no existeix. En format monòleg, aquesta obra és la confessió d’un actor en hores baixes que explica al públic com ha arribat fins a aquest moment. Vol explicar la veritat -segons ell- de totes les decisions que ha pres i que l’han portar per un camí marcat per la ficció personal. Santi Ricart és el protagonista d’aquest thriller marcat per la soledat i la desesperació, amb tocs de comèdia surrealista que esbossa més d’un somriure a l’espectadora que escolta atenta un relat inesperat. Ricart és un narrador excepcional, va […]