Sílvia Moreno Palomar

I no vas fer res? I no vas fer res? I no vas fer res? Una vegada i una altra vegada aquesta pregunta que acusa i culpabilitza. Feta pels altres. Formulada per sí mateixa. El mateix dia, setmanes després, mesos endavant, anys després d’aquell moment que marca i canvia una vida. Bàrbara Mestanza narra en aquesta obra un abús sexual, però sobretot com reacciona el voltant de la víctima quan aquesta agressió es comparteix. Com reacciona la societat davant d’un fet com aquest. La impotència que sent la protagonista de la història, la incomprensió i la culpabilitat que arrossega al llarg dels anys. Basant-se en la seva pròpia història, Mestanza porta a l’escenari un relat dur i cru que provoca […]

Recordar molts moments de la vida és una tasca complicada, especialment a mesura que el temps passa. La visió d’allò què va ser comença a esvair-se i els detalls es confonen i es substitueixen moltes vegades per desitjos. Si enmig de tota aquesta recerca per la memòria s’introdueix la passió, l’amor i el dolor, la tendència a canviar la narrativa augmenta amb el pas del temps. Una sobretaula a dalt de l’escenari on tres personatges, en Max, la Feli i la Lil recomponen el relat de la seva relació. Com va començar tot? Qui va sentir què? Quines van ser les reaccions en cada moment? En Max i la Feli recorden quan es van casar al poc temps de començar […]

Frustració, exigència, devaluació personal, submissió, incertesa… sentiments dolorosos que s’apoderen de la persona i la fan vulnerable i mal·leable en mans foranies. Quina necessitat hi ha en portar a l’extrem la ment i el cos d’algú per a aconseguir-ne rèdit? Per què aquesta cultura de l’explotació emocional? En aquesta obra, la Mel és una actriu que ha jugat la carta de la tristesa personal per a que el director d’un nou monòleg vegi que pot entendre la misèria i pena que sent el jove Werther de Goethe i li doni el paper que li pot canviar la vida. Aconsegueix la feina i se sent exultant, trepitjarà una altre vegada un teatre de Barcelona i, així, tornarà a la roda de […]

Fixar la vista enrere i recordar què era ser adolescent. Les coses bones acostumen a repetir-se en veu alta una vegada i una altra. Les dolentes, aquelles que van fer mal es volem esborrar o oblidar, però sempre estan esperant amagades, a la superfície, per aparèixer i fer-se presents encara que no es vulgui. L’Alba, la Carla i en Gerard es traslladen al seu jo dels 17 anys i expliquen al públic una petita mostra de tot allò que passa pel cap i la vida d’un adolescent. Amb la Course-Navette (la cursa Pip) com a tret de sortida i excusa, a l’escenari tres joves que afronten de manera molt diferent la prova. La veritat és que tots veuen en aquesta […]

Difícil decidir agafar una de les obres més icòniques de William Shakespeare per donar-hi una volta i fer una altra adaptació. Una més. De les possibles, a primera vista el més fàcil seria escollir una comèdia d’embolics i amor, per connectar més fàcilment amb el públic, però hi ha a qui li agrada la tasca de revisitar les obres més complexes. Macbeth està enmig de la batalla per defensar el territori del rei d’Escòcia quan se li apareixen dues bruixes que li auguren un futur suculent per al cavaller: serà rei. Aquestes paraules enverinen la seva ment i la de la seva dona, que planegen aconseguir aquesta predicció el més aviat possible. Moreno Bernardi aconsegueix traslladar l’ànima de l’obra de […]