Sílvia Moreno Palomar

“Una cançó s’és dictada el Dia de Sant Joan, d’una mort que és succeïda… Ja us ho aniré explicant!” així comença la cançó La mort del pare Jordi. I com aquesta, tantes músiques populars passades de generació en generació sense posar en dubte les seves lletres ni orígens. La tradició sempre ha sigut cantar-les i compartir-les. Jordi Vidal fa un repàs en aquesta obra d’algunes peces del cançoner popular català. Melodies tradicionals que transformen la tragèdia en una animada tonada que es va repetint d’uns als altres fent-les perdurar en el temps, on lladres i assassins son aclamats i a les víctimes se’ls hi esborra la identitat. Durant aquest viatge per la cultura musical catalana, es van desgranant crims antics […]

A vegades les paraules conformen una muntanya difícil d’escalar no tan per la seva complexitat, sinó per la falta d’entesa del seu significat, de la veritat que atresora. Sovint allunyar-se d’aquestes paraules és més fàcil que fer un esforç per descobrir què amaguen. En aquesta obra Joan Carreras és un actor que es prepara per interpretar el paper de la seva vida: Ricard III. Enamorat pel personatge, per les paraules i el significat que troba en cada vers escrit per William Shakespeare, veu aquesta obra com una oportunitat per deixar enrere els papers secundaris i ser reconegut. La seva ambició l’empeny en aquest treball, però també l’amor que professa per al teatre. Gabriel Calderón sap combinar d’una manera pulcra i […]

La humanitat intenta sobreviure i adaptar-se al seu entorn i al dia a dia que se li obre al davant. Ja sigui per aconseguir un somni, per fer feliç a aquelles persones del seu voltant o, simplement, per tirar endavant una mica més i intentar aconseguir l’apreciada vida que se suposa que ha de tenir. I és en aquest camí que a vegades sorgeixen les oportunitats reals. L’Ada és una actriu a l’atur que intenta aconseguir feina per poder pagar el lloguer mentre intenta no perdre els seus valors i ideals. Xavier és un empresari que té problemes per relacionar-se relaxadament amb la gent. Ella decideix donar classes particulars per ajudar a augmentar les habilitats comunicatives i interpretatives de qualsevol […]

No hi ha dubte que quan es crea un mite o una llegenda, o a base d’anar repetint una història, aquesta va agafant una forma concreta que no es modifica, com a molt es manega perquè segueixi tenint una essència concreta, aquella que és permesa pels poderosos, pels guàrdies de la suposada moral. A partir de la Ilíada d’Homer i altres textos i poemes, Alberto Conejero construeix aquest poema escènic en què Pàtrocle comparteix amb el públic la passió i l’amor compartit amb el seu company d’armes Aquiles abans i durant la guerra de Troia. El dramaturg estructura en aquest monòleg un relat ple d’emoció que a través de la mirada de Rubén de Eguía consumeix a l’espectadora. “Poner eternidad […]

Qui són les persones invisibles de la teva ciutat? Aquelles que se sap que existeixen, però a les quals en cap moment se les mira i es fa veure que no hi són. Tots els pobles en tenen i cap vol posar-hi la mirada. No importen o això vol creure la resta. Francisco Casavella a “El día de Watusi” fa una radiografia molt exacta de la Barcelona dels anys 70 als 90 posant el focus en aquestes persones invisibles, les que conformen la ciutat, però a les quals no se les hi mira als ulls. Iván Morales agafa el primer volum de la història i, en aquesta lectura escenificada del primer acte, ens presenta a Fernando, un adolescent que viu […]