Sílvia Moreno Palomar

Llums, colors i una escenografia audiovisual que et trasllada a l’Antàrtida, a la neu i el fred. D’aquesta manera s’inicia el moviment a l’escenari i quatre encaputxats/ades comencen a cantar amb l’acompanyament d’un cos de dansa. L’espectacle ha donat el tret de sortida oficialment, però és quan sonen les primeres notes de “Me cuesta tanto olvidarte” que l’espectadora es rendeix a la màgia de la música. Així comença el viatge, amb l’emoció a flor de pell. Cançó rere a cançó se succeeixen els records en una platea que no pot evitar cantar cada tema (o gairebé tots, depenent de l’edat) i acompanyar, d’una manera molt humil, als grans cantants que componen aquest espectacle-concert en homenatge a Mecano. Gran elecció de […]

La vida a vegades és una merda i no se sap perquè algunes persones ho tenen tot més fàcil. Hi ha coses que no es poden canviar, però potser sí compensar d’alguna manera. A vegades, simplement s’ha de trobar la oportunitat. Empar i Esperança formen una família atípica, son mare i filla, però al mateix temps no ho són. O almenys no de la manera tradicional. En una situació delicada, ens trobem a l’escenari una recopilació de la relació d’aquestes dues dones, com l’han anat construint i en què s’han convertit l’una per l’altra. Es preciós veure un text i un muntatge així, que explica tan bé i amb tanta claredat, sense caure en l’excés, la història de dues dones […]

Una casa tancada en un estiu molt calorós. Comença el dol pel pare mort i el tancament de cinc dones joves que, per respecte a la tradició, s’hauran de mantenir així durant el temps que marca la societat tancada i retrògrada de l’època. Amb una personalitat molt diferent les unes de les altres, totes tenen el desig de poder sortir d’aquelles quatre parets, més aviat que tard, però que al mateix temps han de vigilar per por a les llengües dels veïns, aquelles que poden fer-les caure en desgràcia socialment i marcar-les de per vida. Es deleixen per casar-se, no pel fet d’estar enamorades, sinó per poder sortir de la vida que les oprimeix i les deixa sense alè. I […]

Si hi ha un negoci que sembla que no tindrà mai dèficit ni falta de clientela és el de la mort: funeràries i demés empreses que es dediquen a la vetlla, el comiat i la preparació dels difunts. Però, què passa quan la gent no es mor? Quan una funerària ja no és rentable? Doncs que s’han de pensar solucions dràstiques per canviar el destí del negoci. Això és el que passa amb la família d’aquesta obra, quan una mare i dues filles que porten el negoci familiar, que ha sobreviscut generacions, han d’enfrontar que tot s’ha acabat. Davant d’aquesta situació s’obren tres opcions: convertir la funerària en un museu, fer una gran festa de comiat o… alguna cosa menys […]

La vida amorosa i les relacions no són fàcils, això és un fet. Hi ha vegades que per voler donar una mica de vida a aquestes es plantegen noves experiències, però pensar que aquestes propostes ho facilitaran tot, és estar molt equivocat/ada. La Mireia i en Roger són parella i viuen junts des de fa uns quants anys. La nit de cap d’any, ella fa una llista de tots els objectius que ha assolit en aquests mesos i s’adona que hi ha una cosa que no s’ha mogut, que està estancada i ja no la fa feliç: la seva relació. En canvi, en Roger, optimista de mena, creu que tot ha millorat en els darrers 12 mesos. Amb l’any nou […]