Sílvia Moreno Palomar

“Hell is empty and the devils are all here.” Aquesta és una bona manera d’explicar qualsevol història en el passat i en l’actualitat, perquè al final els relats que parlen de mort, venjança i sang són tan prolífics com els d’amor. L’èpica en les narracions que parlen de traïció i persones malvades sembla que sempre superen el pas del temps, i són una ajuda, a vegades, per posar en context moments actuals de manera més literària. A Macbeth song recull el clàssic de Shakespeare sobre el soldat que atret per l’ambició -i la predicció d’unes bruixes- sucumbeix a la traïció per aconseguir ser rei d’Escòcia. Pel camí, aquell home respectat i valorat anirà decrepitant la seva imatge davant dels seus […]

El poder de les paraules està infravalorat. La poca cura en el seu ús i la nul·la responsabilitat de les conseqüències que generen estan cada vegada més extenses. No es pren consciència que afirmar veritats absolutes -que no se saben realment- o proferir una crítica atroç i repugnant té un resultat inesperat i a una escala més gran de la imaginada. Actualment, amb les xarxes socials sembla que la impunitat està a l’ordre del dia. El principi d’Arquímedes es situa en un dia crucial per als petits que fan curset a la piscina: s’han de treure la bombolla i nedar sense cap suport. En aquest moment, un dels nens es posa a plorar perquè té por a l’aigua i el […]

“Ell té una història per explicar.” I aquí és on radica tot, la necessitat imperativa de crear un relat propi de la vida, d’aquelles persones que acompanyen, de les que han precedit i les que es van sumant. La comunitat a la qual pertany cada individu és intrínseca, s’és llegat d’una història i el precedent d’allò que succeirà. Per això, és tant important no oblidar, mantenir viva la memòria, respectar-la i compartir-la. Matthew López crea una peça preciosa que commou i emociona. Inspirada en certa manera en la novel·la Howards End d’E. M. Forster, López va estrenar L’herència al 2018 a Londres i va rebre molts premis, reconeixent no només el muntatge escènic sinó especialment el seu text. Partint d’aquesta […]

Anar al teatre és com anar a viure una experiència única que dura només l’estona que l’espectacle està viu, ja pot ser una hora o més. És un moment irrepetible, perquè encara que l’endemà es torni a fer l’obra, aquesta no serà igual: ni hi haurà el mateix ambient ni tampoc el mateix públic, a més de totes les qüestions petites que poden produir-se de manera diferent per molt que s’hagi assajat. Aquesta és l’autèntica grandesa del teatre en viu, que és irrepetible. El Col·lectiu Desasosiego torna als escenaris amb Breu visita a la gola del llop, un local de bingo on cada nit s’acull a les persones que volen temptar a la sort i que troben en aquest espai […]

La incertesa de no saber si coneixem la veritat o mai l’arribarem a conèixer. La necessitat de descobrir si tenim raó és un aspecte humà ineludible. És aquesta curiositat la que empeny a la cerca i a les preguntes incansables. Impossible se situa en una cel·la on un fiscal interroga a un home per, suposadament, haver matat a un altre home tirant-lo muntanya avall. No hi ha proves, però la relació anterior entre els homes és sospitosa. El text balla entre les preguntes de l’acusació i les reflexions de l’acusat quan es queda sol. Erri De Luca estructura un text molt ben treballat i tramat, en que es va construint una relació entre fiscal i detingut a poc a poc […]