Sílvia Moreno Palomar

En un món immers en un col·lapse ecològic irreversible existeixen dos tipus de persones: aquelles que han decidit suïcidar-se i deixar tranquil·la a la mare natura, i aquelles que intenten sobreviure tancades en uns refugis soterranis autoabastits (públics i privats), generant electricitat a base del seu moviment motriu i reciclant els seus excrements i orina. Ens situem dins d’un d’aquests refugis privats on conviuen dues o tres persones, segons el moment de la història que estem veient. I aquesta és una de les parts més interessants de l’obra, la narració creada a partir de salts cronològics que mantenen l’atenció en un públic que, a poc a poc, va construint la trama amb cada segment nou d’informació que se’ns dona. Sobre […]

Ens situem en una zona de l’Àfrica indeterminada, concretament en un habitatge construït a la zona d’unes grans obres de carreteres, edificis i ponts. En aquesta localització es troba un home gran i cansat, patró del treball que s’està fent en aquest indret. Mentre busca el whisky per calmar els seus nervis, a l’altra banda de la reixa que “protegeix” l’indret apareix un home tot vestit de blanc que ha anat fins allà per reclamar que li donin el cos del seu germà mort a l’obra. A partir d’aquest moment comença una reflexió sobre colonialisme, racisme i la manca d’humanitat, però també la necessitat de sentir-se connectat/da amb algú o arrelat/da a una societat o indret. En aquesta obra Bernard-Marie […]

En un musical sempre hi ha lloc per un bon número de claqué, més agosarat o més subtil, però sempre és un plaer veure’l sobre l’escenari enmig de música i cançons que volen expressar, també amb els peus, què sent un o més personatges. És evident que en aquest espectacle no podia faltar. I aquesta seria la definició més acurada d’aquesta adaptació del clàssic del cinema de 1952 protagonitzat per Gene Kelly. Es tracta d’una fantasia de llums, colors, alegria, música i passió dalt de l’escenari. Les primeres notes de l’orquestra –sempre i quan el públic les deixa gaudir estant en silenci- ja et traslladen a un món increïble. La màgia del cinema i del teatre es barregen en un […]

Per a moltes persones, amb una certa edat, aquesta producció els retornarà als anys 80 i a la pel·lícula que va donar el tret de sortida a aquest fenomen, que després es convertiria en una sèrie i finalment arribaria als teatres com a musical. Els més joves segurament han vist més d’un remake o alguna sèrie inspirada en la mateixa trama (Un paso adelante). I això és el que trobaran al teatre, la història d’uns estudiants de dansa, música i interpretació que lluitaran per entrar i graduar-se en una famosa escola d’arts de Nova York, amb entrebancs, desil·lusions, molt d’esforç i més d’una pèrdua durant el camí. Amb unes coreografies treballades al mil·límetre que volen captar les emocions i sentiments […]

Tenim tendència a exigir als musicals que es fan a casa nostra que siguin un reflex d’aquells que es fan a grans escenaris mundials com Broadway o el West End. Tenint en compte la inversió i la cultura de musicals que hi ha en aquests dos indrets, no és d’estranyar la seva dedicació, fet que aquí no es pot comparar. Dit això, aquest és un dels musicals imprescindibles de la temporada, no només per la història -àmpliament coneguda per tothom que hagi vist la pel·lícula del 2000- sinó per tot el muntatge dalt de l’escenari, la música en directe i l’espectacular interpretació de tots els infants que formen part de la producció. Recapitulem en la història: Billy és un nen […]