Sílvia Moreno Palomar

Per a moltes persones, amb una certa edat, aquesta producció els retornarà als anys 80 i a la pel·lícula que va donar el tret de sortida a aquest fenomen, que després es convertiria en una sèrie i finalment arribaria als teatres com a musical. Els més joves segurament han vist més d’un remake o alguna sèrie inspirada en la mateixa trama (Un paso adelante). I això és el que trobaran al teatre, la història d’uns estudiants de dansa, música i interpretació que lluitaran per entrar i graduar-se en una famosa escola d’arts de Nova York, amb entrebancs, desil·lusions, molt d’esforç i més d’una pèrdua durant el camí. Amb unes coreografies treballades al mil·límetre que volen captar les emocions i sentiments […]

Tenim tendència a exigir als musicals que es fan a casa nostra que siguin un reflex d’aquells que es fan a grans escenaris mundials com Broadway o el West End. Tenint en compte la inversió i la cultura de musicals que hi ha en aquests dos indrets, no és d’estranyar la seva dedicació, fet que aquí no es pot comparar. Dit això, aquest és un dels musicals imprescindibles de la temporada, no només per la història -àmpliament coneguda per tothom que hagi vist la pel·lícula del 2000- sinó per tot el muntatge dalt de l’escenari, la música en directe i l’espectacular interpretació de tots els infants que formen part de la producció. Recapitulem en la història: Billy és un nen […]

Divertit, alegre, lliure i feliç, així és aquest musical que fa oblidar al públic la vida que hi ha fora del teatre durant un parell d’hores. A dalt de l’escenari tres drags queens que estan a punt d’explicar-nos la seva història. Remuntant-se al 1994 quan van presentar-se a un concurs de talents i els hi va canviar la vida. Per bé o malament… elles t’ho expliquen. Que ens ubiquem en aquesta època és essencial per tot el què vindrà a partir d’aquesta introducció. Però no us deixeu enganyar, sota aquesta llampegant explosió de colors, lluentons, música i grans veus hi ha també una idea molt important: lluitar per ser tu mateix/a i ser feliç. Dir-ho tot ben alt i sense […]

Un periodista és enviat a un poble remot a cobrir la suposada fi del món el dia que hauria de començar les seves vacances. No es que li vingui molt de gust, però no pot dir que no a la feina. Quan està a punt de marxar cap a casa, té un problema amb el cotxe i demana ajuda a l’oficina de l’ajuntament. I és en aquest punt que comença una història divertida, àgil i genuïna sobre les creences. Tot i que sembli un tema dens i massa reflexiu, Jan Vilanova aconsegueix posar-lo sobre l’escenari vestit amb molt d’humor. Es mostren algunes de les conviccions que té la societat i com cada persona entoma de diferent manera les creences pròpies […]

Una reunió de veïns de l’escala. La Raquel, que mai participa d’aquestes reunions perquè no té temps –ni ganes-, aprofita el torn de precs i preguntes per intervenir i posar en coneixement de la resta la seva situació. Nerviosa al principi i amb dificultats per posar en ordre les seves idees, comença la seva exposició feblement, però a mesura que avança la seva narració es consoliden les seves paraules i posa fermesa en allò que vol explicar: el seu fill és el responsable del trencament de les bústies noves. Però això, només és l’inici de tot. Actuant com a veïns d’aquesta escala, el públic entoma el monòleg de la Raquel, interpretada per Àurea Márquez, amb una incertesa que a poc […]