Sílvia Moreno Palomar

Qui digui que té o ha tingut una relació de parella fàcil, menteix. És així. Una relació entre persones és complexa, però en una parella els matisos marquen cada pas, encara que no ho sembli. El “nosaltres” no pot existir sense un “tu” i un “jo” diferenciats. Aquesta és la premissa que reflexiona aquesta obra, amb una Emma Arquillué i un Pablo Macho que desprenen cada sentiment que senten els seus personatges en cada fase de la seva relació. Ens fan partícips dels seus dubtes, les seves pors i neguits i, també del seu amor. L’inici deixa una mica descol·locada a l’espectadora que, amb un escenari ple de flors veu a dues persones, que són parella, que estan de costat […]

El rei Lear està tant segur de l’amor i l’adoració de les seves tres filles envers ell que aposta tota aquesta creença en una idea: demana a cadascuna que confessin quant l’estimen, segons què diguin repartirà el seu poder i les seves terres de manera proporcional. Les dues més grans es desfan en elogis i amor de paraula vers al seu pare i la petita, que no vol mentir, li diu que l’estima com a filla que és. La darrera resposta no li satisfà i, enfadat, decideix desterrar-la i repartir el seu regne entre les dues adoradores. Així comença una de les obres més conegudes de William Shakespeare i en aquesta ocasió la companyia Atalaya porta a l’escenari una producció […]

Paraules que no es diuen en veu alta. Moments que s’enterren als racons de la memòria i que s’eviten. Situacions doloroses que s’amaguen. Records que queden en un segon pla, però latents a l’espera que algun so o imatge ho faci esclatar tot i s’hagin d’enfrontar. L’Alícia és una crack en la seva feina, és la millor de l’empresa i viu per treballar i aconseguir l’èxit. Aquest és el seu refugi per afrontar una vida personal que no té i a la qual no deixa que ningú s’acosti, les relacions laborals són les úniques possibles. Un dia, un desconegut li entrega una cinta de casset enregistrada pel Víctor, el seu germà bessó, on ell mateix narra la seva pròpia versió […]

Qui havia de dir que una tarda de diumenge seria el detonant que faria explotar una situació que estava latent des de feia molt de temps? Que la simple pregunta “què fem aquesta tarda?” seria el punt de partida del final d’una història? I és que és així com comença la trama d’aquesta obra. Quan els tres companys de pis -Lara, Judit i Sebi- es plantegen amb quina activitat poden acabar el diumenge. En Sebi i la Lara comencen a proposar plans, però a la Judit no li sembla res bé. Els hi recrimina que vulguin fer coses per fer, sense cap voluntat de provocar un canvi a la seva vida. I aquesta discussió, que amaga moltes coses al darrera, […]

Tots hem viscut en algun moment una reunió entre pares, mares i professors/es. Com a tals o com a propis alumnes. Poden ser reunions de seguiment i avaluació rutinaris o trobades per parlar d’algun problema o dificultat que tingui l’alumnat. I en aquestes reunions s’espera cordialitat, enteniment i predisposició per escoltar el que dirà l’educador/a i actuar en conseqüència. Però, ni totes les escoles actuen igual, ni les persones que es reuneixen en aquestes trobades són sempre el que s’espera. Aquest és el punt de partida d’aquesta obra. En Ray (Pol López) es reuneix amb en Brian (Pau Roca) i la Sarah (Carlota Olcina) per parlar sobre les dificultats d’aprenentatge que té el seu fill. El que comença sent una […]