Sílvia Moreno Palomar

Tres amigues de l’institut que fa gairebé 30 anys que no es veuen. Un “arquitecte emocional” i la seva ajudant que intenten comprendre una mort sobtada. Cinc persones que es troben en un petit poble, perdut a la muntanya, a l’hivern, per compartir, entre altres coses, el dolor que produeix la pèrdua i el caos emocional. D’aquesta manera es podria resumir d’una manera molt simple el complex text de Denise Despeyroux, que, a més a més, dirigeix a T de teatre en aquesta aventura. La complexitat de l’obra prové de l’entramat emocional del mateix ésser humà que no aconsegueix trobar un camí fàcil per on fer via quan la vida se li complica d’una manera inexplicable. Quan perds a una […]

Un terrat la nit de Sant Joan, dos nois joves que s’amaguen de la policia després de robar en una benzinera. Un té antecedents i està pendent d’un judici. L’altre és el seu amic i, potser, alguna cosa més. Mentre esperen al terrat, acompanyats d’ampolles d’alcohol i una bossa de coca, comencen a rememorar coses que han viscut junts i d’altres que no i que els exposen davant l’altre. El terrat de l’Àtic 22 amb la posta de sol és un marc incomparable per desenvolupar aquesta història de John O’Donovan sota la direcció d’Alberto Díaz. No es necessita més perquè els dos personatges, aparentment autosuficients i endurits per tot allò que han viscut, despullin la seva ànima l’un davant l’altre, […]

I si el nostre avui no fos l’avui? I si fos l’ahir o el demà? I si el que estem vivim ja ho hem viscut, una vegada i una altra? Una espècie de temps cíclic que ens porta a reviure eternament tot allò que ens ha passat, però que no defuig la possibilitat de canviar el futur fent una elecció diferent, encara que sigui mínima, d’algunes de les nostres decisions. Més o menys, això és el que explica Això ja ho he viscut, text de J.B. Priestley sota la direcció de Sergi Belbel que podem veure a la cartellera teatral de Barcelona. Amb una narrativa amb un tema complex d’explicar als espectadors perquè copsin tots els matisos importants, aquest muntatge […]

A vegades parlem de les manies que tenim, d’aquelles coses que ens preocupen més i que, fins i tot, marquen una mica la nostra vida i la relació amb els altres. Bé, més que manies, jo ho anomenaria obsessions. I una mica d’aquest capficament del ésser humà és que parla La partida d’escacs de Stefan Zweig de la qual ha fet la seva versió Iván Morales amb un únic protagonista, interpretat per Jordi Bosch. Tot comença quan el narrador ens explica que es troba a un vaixell que està fent una travessia. Durant el trajecte, aquest personatge descobreix que entre els companys que té s’hi troba un campió mundial d’escacs. En aquell moment, i sota la seva “mania” de conèixer […]

Tu, ets tu mateix o ets la visió que tenen els altres de tu? Aquesta és la pregunta que es fa el protagonista de Un, ningú i cent mil. A partir de l’observació de la seva dona, d’una petita imperfecció al seu cos, es comença a preguntar què més no ha vist de la seva persona i, sobretot, si els seus coneguts s’havien adonat d’allò que ell havia obviat. Quan constata que és així, la seva ment comença a obsessionar-se amb el fet que no es coneix realment i dona inici a la investigació de qui és ell realment. La Perla 29 torna a arriscar amb la temàtica de les obres que representa, fent reflexionar a l’espectador al mateix temps […]