Sílvia Moreno Palomar

“Es van conèixer una nit d’estiu, de cinema a la fresca…”, amb aquesta premissa comença Bed and Breakfast, obra elaborada a partir de la música i les lletres d’Els Amics de les Arts. La història reuneix a sis amics, tres nois i tres noies, amb diverses relacions entre ells: de parella, amistat, ex parelles i rotllos d’una nit. El denominador comú és que els tres nois viuen junts i, això, fa col·lidir totes les relacions. Una comèdia d’embolics en tota regla, que fa les delícies dels amants de les cançons del grup català. Funciona amb la construcció de la trama al voltant de les cançons, però falla en algun moment quan hi ha una evolució una mica forçada i impostada, […]

De reflexions sobre el teatre i la vida dels actors/artistes se n’han fet milers i milers, en diferents moments històrics i amb detonadors socials diferents. Carles Alfaro ho fa a partir de textos d’Anton P. Txékhov i compta a dalt de l’escenari amb Francesc Orella, sent l’artífex d’aquesta introspecció al món de la dramatúrgia. Doncs bé, no funciona. Tot i la bona interpretació d’Orella, al qual sempre és un plaer veure demostrant el seu art escenogràfic, l’obra, i sobretot el text, es fan interminables. Tot comença, amb un actor al qual li acaben de fer un homenatge per la seva carrera als escenaris. Es queda sol i borratxo al camerino, fins a adormir-se. Durant el seu somni reflexiu, una tècnica […]

A priori, la història d’una dona irlandesa atrapada en el petit poble de Leenane, a la comarca de Connemara, que té cura de la seva mare no és una trama gaire atractiva. Fins que saps que el text és de Martin McDonagh, que forma part de la trilogia de La calavera de Connemara i The lonesome West, que la produeix La Perla 29 i que Julio Manrique la dirigeix… aquí, la cosa ja canvia. A Irlanda, França, Catalunya o qualsevol lloc del món podria traslladar-se aquesta història que parla de conformar-se amb la vida que es té perquè no es podrà aconseguir res millor, però també de manipular i utilitzar als del teu voltant perquè res no canviï. Que et […]

“Què és millor, viure amb una persona depressiva o amb una de tòxica?” Aquesta és una de les sentències que en Roger (Pablo Derqui) proclama durant la dansa dialèctica d’aquesta producció. Dues persones amb un fill, divorciades, es retroben quan ella va a recollir les últimes coses que li queden a la casa en comú. Ella, la Clàudia (Laia Marull), esperava que ell no hi fos, però com a bon estratega, en Roger s’ha organitzat per ser-hi. El que en principi sembla una conversa cordial, entre dos divorciats que volen el millor pel seu fill, acaba sent, molt aviat, una batalla de retrets, insults, males paraules i violència. Els mots escollits acuradament per un i altre busquen el punt més […]

Tots coneixem la història de Don Joan, l’home que desafiava els “valors” de la societat anant de flor en flor, sense cap pretensió de casar-se i assentar el cap. Deia que estava enamorat de l’amor, però que no ho estava prou de cap dona com per casar-s’hi i ser fidel. Aquest personatge sempre s’ha mostrat com un home trencador de les normes socials de la seva època, valent i desafiant. Però, i si hagués estat una dona? Se li hauria qualificat de la mateixa manera? Si traslladem la història, el personatge i la dualitat home/dona a dia d’avui, es continuaria pensant que ell és un transgressor i ella una llibertina? Ha canviat tant la visió que es té a la […]