Sílvia Moreno Palomar

Tota obra de teatre ha de tenir un significat, un objectiu, un tot que justifiqui que els espectadors hagin estat dedicant-li la seva atenció. A vegades, l’objectiu principal és desconcertar al públic, proposar-li una aventura arriscada, diferent, que el faci sortir de l’arquetip de text teatral que coneixem. Bé, jo no sé quin era l’objectiu de Karen i, després de veure-la, no ho tinc gens clar. La història ens presenta a un home que torna a Barcelona més de 10 anys després que es produís un succés amb el seu fill que el va fer decidir marxar del país amb ell. Torna i es posa en contacte amb la família de qui va ser el millor amic del seu fill, […]

Incòmoda, culpable i amb la consciència remoguda. Així és com una servidora va sortir de veure el nou espectacle de la companyia No es país para negras. I no era per menys. Blackface y otras vergüenzas és un obra que pretén crear consciència en els seus espectadors i posar en dubte la idea preconcebuda que ha tingut la societat en certs aspectes, ja sigui per tradició o per desconeixement. Oda Mae Brown –sí, com Whoopi Goldberg a Ghost– és la protagonista i, com a la pel·lícula, és una vident que deixa el seu cos a persones mortes que tenen alguna cosa a explicar. Principalment, aquestes veus pertanyen a dones negres que volen explicar la seva història. Passem doncs, des la […]

William Shakespeare descriu a “La feréstega domada” la història d’un matrimoni on la dona té mal caràcter i el marit la tracta malament fins que ella acaba obeint-lo, fins que ella acaba cedint al poder de l’home. Paral·lelament, també hi ha un embolic amorós amb la seva germana i dos pretendents. L’obra, que deixa clar el seu masclisme innat, serveix de base per a la nova producció de Els pirates teatre juntament amb el Grec 2019. Partint del text original de Shakespeare, Ariadna Pastor adapta la narració i li dona un gir clar cap al feminisme, deixant clar que les “feres” són indomables. Tot i que aquest plantejament ja és una molt bona raó per donar-li una oportunitat, a més […]

Tres amigues de l’institut que fa gairebé 30 anys que no es veuen. Un “arquitecte emocional” i la seva ajudant que intenten comprendre una mort sobtada. Cinc persones que es troben en un petit poble, perdut a la muntanya, a l’hivern, per compartir, entre altres coses, el dolor que produeix la pèrdua i el caos emocional. D’aquesta manera es podria resumir d’una manera molt simple el complex text de Denise Despeyroux, que, a més a més, dirigeix a T de teatre en aquesta aventura. La complexitat de l’obra prové de l’entramat emocional del mateix ésser humà que no aconsegueix trobar un camí fàcil per on fer via quan la vida se li complica d’una manera inexplicable. Quan perds a una […]

Un terrat la nit de Sant Joan, dos nois joves que s’amaguen de la policia després de robar en una benzinera. Un té antecedents i està pendent d’un judici. L’altre és el seu amic i, potser, alguna cosa més. Mentre esperen al terrat, acompanyats d’ampolles d’alcohol i una bossa de coca, comencen a rememorar coses que han viscut junts i d’altres que no i que els exposen davant l’altre. El terrat de l’Àtic 22 amb la posta de sol és un marc incomparable per desenvolupar aquesta història de John O’Donovan sota la direcció d’Alberto Díaz. No es necessita més perquè els dos personatges, aparentment autosuficients i endurits per tot allò que han viscut, despullin la seva ànima l’un davant l’altre, […]