Sílvia Moreno Palomar

Els Fontanals i els Isern són dues famílies barcelonines que s’han anat trobant al llarg de les dècades. Des de 1898 fins a 1978 o al revés, segons com es miri. Això sí, el que no canvia és un any i un lloc clau en la seva història comuna: el 1938 a Sant Felip Neri. Ara potser trobeu una mica descabellat tot aquest ball de xifres, d’anys, però tot té un sentit a IF-FI que, a través de la història d’aquestes dues famílies, posa el focus en la idea del temps. En aquesta ocasió se’ns proposa una obra teatral concebuda d’una manera bastant poc habitual. Els espectadors es divideixen en dues sales –si vas acompanyat, és interessant separar-se per viure […]

Imagina que gràcies a menjar-te una espècie d’osset de llaminadura et converteixes en etern al pas del temps. Amb aquesta premissa comença la proposta teatral Immortal, protagonitzada per Bruno Oro. Sota aquesta nova realitat, el text i els seus múltiples personatges naveguen a través d’aquesta reflexió filosòfica: volem ser immortals? Realment ens aportaria felicitat? Milloraria la nostra existència? Aquesta obra és 100% Bruno Oro, ens mostra la seva habilitat aclaparadora per intercalar els diferents personatges “brunororians”, que ja coneixem dels seus treballs anteriors, i que ara s’uneixen per mostrar al públic aquesta narrativa. Entre els moments humorístics que fan esclatar de riure a tota la sala, el text no s’oblida de fer alguna crítica implícita a situacions actuals – com […]

Vera Mantero és un personatge en sí mateixa i és ella el motiu principal per anar a veure aquest espectacle. Es tracta d’un exercici antropològic marcat per la ficció que intenta recuperar i fer una radiografia dels serreños de l’Algarve a Portugal. Amb un muntatge que combina audiovisual, música tradicional, part de dansa i performance, Mantero ens intenta mostrar la cultura de la societat que viu – o millor dit, vivia- a la Serra, les muntanyes del nord d’aquella zona. Comença aprofitant imatges d’arxiu dels anys 70 per formar un discurs de recerca i investigació de la zona i la seva gent. Com vivien, quins eren els seus interessos i com es veien respecte a la resta de població de […]

Un dinar familiar no és mai fàcil, menys quan se celebren festes senyalades. I a Humans se’ns presenta, precisament, una escena com aquesta. Una família americana de classe mitjana-alta que celebren el dia d’Acció de Gràcies. Uns pares, l’àvia, les dues filles i la parella d’una d’elles. L’escenari és el pis nou de la parella que, aprofitant l’avinentesa, estrenen la seva nova llar. En un principi tot sembla anar perfecte. Per una banda, tenim els pares amb les seves queixes del pis, del barri, qüestionen la idoneïtat de la ubicació i de la casa escollida, com qualsevol progenitor. La filla defensa a ultrança la seva elecció i la nova vida amb la seva parella. Per un altre cantó, hi ha […]

Dues peces controvertides, no tant per la trama de cada text, sinó pel rerefons de crítica implícita que comporten a la societat de l’època a la que es refereix Václav Havel i que, en certa manera, es poden extrapolar perfectament al dia d’avui, malauradament. Per un costat, tenim Audiència que explica com un autor teatral ha acabat treballant en una fàbrica de cervesa perquè el règim que governa el seu país/ciutat el troba molest o inapropiat. Vanek és aquest autor i l’únic que li ha permès obtenir una feina i sobreviure és un cerveser. Un home que, al mateix temps, viu en la decadència i que, entre tanta misèria, només intenta extreure alguna cosa del seu treballador per poder sobreposar-se […]