Sílvia Moreno Palomar

Portar un clàssic literari al teatre sempre és difícil. Trobar una adaptació que sigui acurada i alhora atractiva per a un públic divers és complicat. Oriol Broggi ho intenta ara amb Sòfocles i el seu Èdip, i el repte no és poca cosa. Com molts ja sabreu, Èdip és aquell que, sota una desconeixença total dels seus orígens, mata al seu pare i acaba casat amb la seva mare. En aquesta adaptació de Jeroni Rubió es descriu precisament això, el moment en què el protagonista pren consciència de tota la realitat. Una tragèdia grega amb totes les lletres. Donant vida a Èdip tenim a Julio Manrique que aclapara tota l’obra amb el seu magnetisme, que et deixa enganxat a la […]

Mos Maiorum està construïda a través dels testimonis recollits durant la cerca d’informació sobre què passa exactament amb els moviments migratoris a Espanya, concretament els que es produeixen a la zona de les tanques de Melilla. Els integrants de la companyia de teatre han realitzat un treball de recerca i investigació fent el recorregut que moltes persones s’aventuren a fer per viatjar des del Marroc – procedents de qualsevol altre país – a Espanya. El relat de la història, a mode de docu-teatre, es produeix amb el públic a l’escenari, en un estat d’immersió absoluta en tot el què s’explica. Tot i que al principi pugui costar integrar-se, per aquells als quals els hi sigui un format nou a descobrir, […]

En Carlos és un adolescent de 15 anys i, com a tal, la seva vida gira entorn a assistir a classe, sortir amb els col·legues i “suportar” la insistència dels seus pares per saber què passa a la seva vida. Però, a tot això, se li suma que va ser adoptat quan era molt petit i, sense voler avançar més de la trama, això li comporta alguns inconvenients en el seu dia a dia. Un text, en forma de monòleg, elaborat amb molta precisió i matisos –tant de forma del llenguatge com d’exposició de la situació- que ens transporta a la realitat del protagonista amb cada paraula que surt per la boca d’Albert Salazar, el magnífic intèrpret d’aquesta obra sublim […]

El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures. Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases. De la resta del repartiment, tots en el seu […]

Una realitat trista i depriment. Això és el que ens explica Nerium Park, de Josep Maria Miró, a la Sala Beckett aquest mes. Una parella es compra un pis en una urbanització nova just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El que en un principi hauria de ser l’inici d’una vida plena de bons moments, acaba sent una successió de situacions agredolces: no tenen veïns, tenen problemes a la feina, la crisi laboral, l’econòmica… i tot el conjunt va creant tensió entre la parella. Miró posa l’ull en un any d’aquesta parella, dotze mesos amb moments d’il·lusió, de patiment, de tensió, de por, de tristesa i també d’amor. El text et deixa amb un regust amarg quan acaba la […]