Sílvia Moreno Palomar

Un despatx amb una taula i una pissarra al darrera. Entra Protàgores a escena (amb una vestimenta pròpia del segle XXI) i se’ns presenta de tu a tu. Sembla ser que la història de la filosofia té un deute amb ell ja que, després de més de mil anys, no ha aconseguit el reconeixement que ell creu merèixer. Tota la glòria se la va quedar Sòcrates i, pel què Protàgores professa, aquest no va ser tan espectacular com ens pensem. Aquesta és la premissa de l’obra: explicar qui va ser aquest filòsof i reivindicar la seva feina. Comèdia hilarant en alguns moments, La paradoxa de Protàgores, ens apropa la història de la filosofia però traslladada a l’actualitat (fins i tot […]

Una classe d’una llar d’infants, són les 7.30h del matí i cinc pares d’alumnes de l’escola es reuneixen per parlar i decidir sobre diferents activitats del curs. Per ajudar-los hi ha una mestra que, en contacte amb la directora del centre que no acaba d’arribar, intenta aconseguir que els pares es posin d’acord en els diferents aspectes a tractar. La trama, en principi, no hauria de donar gaire joc… però el dóna, i de quina manera! Més actual que mai – els pares amb nens petits s’hi sentiran identificats en molts moments- aquesta comèdia esbojarrada amb segell argentí us farà replantejar-vos moltes coses, al mateix temps que us provocarà un somriure perpetu a la cara. I és que La sala […]

Que 15 persones es reuneixin per determinar com exterminar a una població, d’entrada ja ens deixa clar que la obra que anem a veure no serà fàcil de pair. A més, si li sumem el factor que aquesta reunió està basada en fets reals, encara ens terroritza més que no sigui tot ficció. Va ser al 1942 quan 15 alts càrrecs del govern nazi d’Alemanya (militars, científics, advocats, matemàtics…) es van reunir a en una casa al costat del llac Wannsee. De fet, el nom d’aquesta mal denominada “conferència” prové del lloc de la reunió. I La conferència de Wannsee a la Casa de la Seda, de la mà de la companyia Exquis, ens porta aquesta reunió terrible al present. […]

Ens situem als anys 30, en un país d’Europa amb un règim feixista. El context no és gaire agradable. A més, li hem de sumar una parella formada per una dona que fa penitència per un error del passat i un noi amb una malaltia mental que el fa totalment dependent d’ella. Partim d’una història dramàtica de base. Aquest és l’argument de “La nit de Helver”. De fet, aquesta nit del títol és el punt d’inflexió de les vides d’aquestes dues persones, la Karla i en Helver. El guió són punyals que a poc a poc van penetrant en la teva ànima, paraules que no tindrien ni la meitat de sentit si no fos per les interpretacions d’Alba Florejachs i […]

Tothom té un amic a qui li voldria ensenyar el camí per canviar la seva vida i convertir-la en allò que creiem que pot ser. També tots tenim aquella parella d’amics a qui sembla que la vida els hi somriu a cada minut i que volen que tothom segueixi els seus passos. Doncs d’això va exactament Vernissatge, una història molt ben interpretada per Xavier Pàmies i Carla Ricart (la parella) i sobretot per Alberto Díaz (l’amic – santa paciència!-). El punt de bogeria que mostra la parella, dos amants de l’art conceptual (o això volen creure), es contraposa a la sensatesa de l’amic que l’únic que espera de la vida és estar bé i tranquil. El què en principi és […]