Sílvia Moreno Palomar

Viral, like, post, tuït… aquestes paraules son més que conegudes per tothom a aquestes alçades. Les xarxes socials i tot el món virtual s’han expandit com una taca d’oli en qüestió de pocs anys. Son una finestra per la comunicació, la creació de comunitat, altaveu de veus oprimides, però també una arma de doble fil on es pot causar el bé i molt mal. Unes amigues queden per anar a una manifestació en contra de la sentència d’un cas de violació. Durant aquesta protesta es produeix un fet que provoca que Abi, una d’elles, faci un al·legat feminista i de condemna al succés al seu bloc. El text que no havien de veure més que quatre persones comptades, acaba compartint-se […]

Lluitar per sobreposar-se a les dificultats i tenir el coratge de fer-ho, tot i els obstacles que es presenten dia rere dia, forma part de la valentia de cada persona. En ocasions el més fàcil seria deixar-se emportar per allò que requereixi menys esforç, però la vida no hauria de ser així. Elling i Kjell es coneixen quan comparteixen habitació en un centre psiquiàtric. Sembla que no congenien i que no poden ser més diferents d’un de l’altre. Passa un temps i l’estat els hi dona l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Comença allà la seva integració en la societat, amb alts i baixos, però sempre amb voluntat d’aconseguir-ho. El text d’Ingvar AmbjØrnsen és una delícia, […]

Les relacions es sotmeten a estrès en moltes situacions. Hi ha ocasions en què allò que semblava una bona idea, com compartir pis o treballar en un projecte unides, fa que les persones es mostrin d’una manera diferent davant d’aquelles amb les que compartien un vincle especial. I veure una altra cara d’algú a qui es creu que es coneixia completament a vegades surt bé i d’altres no. La companyia Las Huecas exposa en aquesta obra, que juga amb disciplines diverses i utilitza el meta teatre, fins a quins límits pot arribar l’amistat quan es decideix treballar en una mateixa representació creada y dirigida per quatre amigues. Descobrir a el treball d’aquesta companyia és un impacte visual i un xut […]

Hi ha històries inversemblants i esbojarrades que, tot i que costi de creure-ho, son reals. Anècdotes i petits episodis no coneguts que en algun moment queden registrats perquè en el futur donin el seu fruit. Ubicada al Versalles del s. XVIII, aquesta obra narra com un collar encarregat pel rei Lluís de França, que no es va arribar a adquirir per la mort del monarca, és el punt d’inflexió en la cort de Lluís XVI i Maria Antonieta perquè esclati la Revolució Francesa. Un símbol més de la corrupció i l’ambició dels benestants que fa que el poble francès no pugui més. Potser sembla que una joia no pot donar tant de sí… però només cal veure aquesta petita peça […]

Els mites es carreguen de veritats i mentides amb el pas del temps, amb versions de la realitat. A cada transmissió de la llegenda es van afegint detalls o desvirtuant aquells més repetits, tot fent que la transformació de les paraules converteixi en un moment un fet definit en tan sols un xiuxiueig d’allò que va ser. En aquesta obra, a manera de teatre documental, s’exposa un suposat mite que al llarg de les dècades històriques s’ha anat modelant segons la societat i les seves moralitats. Es parla de la intersexualitat en primera persona amb una voluntat clara de visualització i treure els estigmes. L’espectacle provoca un despertar absolut davant d’una realitat de la qual no se’n sap gairebé res, […]