Trinitat Gilbert Martínez

Hi va haver un any que vam aprendre la paraula “sororitat”, solidaritat entre dones. Vam haver de posar una paraula a un fet que sabem, que entre nosaltres hi ha entesa, perquè el que afecta a una, ens afecta a totes. A “La Trena”, l’obra de teatre que la directora i actriu Clara Segura ha portat a l’escenari del Teatre Goya, les paraules desencadenen accions, i el que una dona fa a l’Índia ajuda unes altres, d’Itàlia i del Canadà. I tot es va entrellaçant com els cabells que conformen una trena, ara una, ara l’altra. Les actrius Clara Segura (com a narradora), Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina representen més d’un paper alhora, en un escenari que és […]

Si és família, no és meravellosa, sinó tot el contrari. El títol de l’obra anglesa que el director David Selvas ha portat al teatre Villarroel, “La meravellosa família Hardwicke”, dona pistes del que passa a l’escenari: tres germans que es retroben a la casa familiar, on dos d’ells havien cuidat els pares malalts, i on surten les diferències que els separen. El tema, doncs, podria ser tràgic però l’autor de l’obra, l’anglès Christopher Durang, va crear una obra en què l’humor suavitza i humanitza les arestes punxants. L’adaptació a casa nostra aconsegueix aixecar somriures constants, que de vegades són agres perquè el fons que els desperta és una relació familiar plena de conflictes. L’acció és dinàmica i els personatges estan […]

 “Romeu i Julieta” fa emocionar a ritme de Billie Eilish, trap, de balls tipus TikTok (un dels moments més divertits de l’obra) i amb “Romeu and Juliet” del grup Dire Straits com a cançó per al casament dels protagonistes. Els actors principals són joves del segle actual, que tenen amics queers (que no s’identifiquen amb cap gènere), que lluiten contra el patriarcat i la violència que vol resoldre desavinences amb armes en comptes de paraules. Per això aconsegueixen arribar al públic d’avui, perquè l’obra és més actual que mai. Ara bé, amb un text excel·lent i una bona direcció (de David Selvas) no n’hi hauria prou si no hi hagués un Romeu i una Julieta que et facin creure el […]

“L’Oreneta” és la cançó popular que assegura que l’ocell sempre torna quan l’hivern se n’ha anat. I és l’obra que els actors Dafnis Balduz i Emma Vilarasau representen al Teatre Villarroel fins al maig. “Si hi vas, porta un paquet de mocadors”, em van recomanar. No en portava, i el vaig necessitar certament, perquè la representació et sacseja, perquè el patiment dels actors és tan versemblant, que t’entra dins, i és així perquè toca l’essència de la vida: la incomunicació, i en concret la incomunicació que hi pot haver amb les persones que més t’estimes. L’obra de teatre tracta la incomunicació, sí, però també va més enllà. L’homesexualitat que s’amaga, perquè pensa que no serà ben acceptada. Elucubracions personals que […]