Trinitat Gilbert Martínez

El teatre beu de la realitat per fer-ne ficció o per fer-ne denúncia social. I els espectadors entenem el que s’hi explica perquè hi veiem reflectides (alguns aspectes de) les nostres vides. A “Jauría” la denúncia social per millorar el món comença des del moment que l’obra vol explicar què va passar els Sanfermines del 2016 quan cinc homes van cometre un delicte continuat de violació en grup amb tracte vexatori cap a la víctima. El 2019 el Tribunal Suprem va condemnar per unanimitat que els violadors compleixin una pena de 15 anys de presó. El relat dels fets comença des que la noia, de 18 anys, de Madrid, que havia arribat a Pamplona amb el cotxe d’un amic, s’asseu […]

La normalitat no és notícia. Quina llàstima! És la conclusió de l’obra de teatre “Entrevistes breus amb dones excepcionals”, en què una periodista de televisió, amb un plató impecable, modern, i amb instruments musicals preparats per amenitzar una entrevista amb l’altra, interroga dones per un fet personal o professional. Pel títol de l’obra, sense saber-ne investigat res més, pensava que anava a veure de veritat històries de dones excepcionals, dones nostres, quotidianes, de la nostra realitat més propera. No és així. Les dones viuen totes a Estats Units d’Amèrica, i la realitat que viuen pot fer-nos pensar en la nostra però no és així perquè, en un dels casos, la política defensa l’ús de les armes. Malgrat això, la periodista […]

Anar a veure “Impro side story” està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: “Oooooooh! Moooltes gràcies”. I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi I […]

Ja ho he dit en més d’una ocasió. No hi ha obra del dramaturg William Shakespeare que em perdi quan es representa als nostres escenaris. Així que “Macbeth” del Teatre Lliure era la gran obra esperada de l’any. Un nou Shakespeare representat pel nostre talent, al Teatre Lliure i adaptat i dirigit per Pau Carrió. L’expectativa, alta. Les ganes de deixar-se portar per les emocions fortes que sempre es desprenen de les obres escrites per l’escriptor anglès, també. Però, i prometo que em sap molt greu aquest però, durant les dues hores i deu minuts, gairebé no vaig entendre res del que vaig veure. He trigat a confessar-ho però ho dic i ho subratllo. L’obra té molta bona escenografia, els […]

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la capacitat de convertir en estrelles les persones i alhora de d’anul·lar-les. I tot en qüestió de pocs dies. També es necessita que la persona tingui qualitats naturals, com ara saber comunicar-se, expressar les seves idees amb seguretat i contundència i, el millor de tot, tenir la capacitat de crear frases com a titulars. Segur que podem pensar en persones que han sortit d’àmbits molt diferents que han deixat fins i tot la seva feina per convertir-se només en tertulians de ràdios i televisió perquè han complert aquests requisits. I els podrà anar bé sempre que siguin coherents amb el personatge que representen, i que, per tant, no menteixin entre el […]