Xavier Quero

El número final de Campanades de Boda de La Cubana, després de retransmetre’ns en un fals directe un casament a l’estil bollywood entre l’Índia i Catalunya, s’acomiadava amb una cançó que ens deia: “Com ens agrada fer teatre a tots plegats / i simular que som un altre disfressats. Fer veritat una mentida i portar una doble vida / que ens amagui de com som en realitat” que servia per a reflectir aquesta perniciosa necessitat humana de mentir per aparentar ser aquells qui no som, sovint com a mesura d’autoconservació, o de reflectir tots aquells anhels i desigs que, en certa manera, també ens podem portar a aquesta autoconservació per a no esdevenir folls. La fórmula, però, no és gens […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

Dins del folklore japonès, aquelles criatures que escapen de la raó humana i que van més enllà del pla terrenal, s’anomenen yokai. La seva existència és la simple manifestació de què hi ha alguna cosa més enllà de la mateixa comprensió humana, i que no recau en nosaltres en jutjar les seves obres que, sovint, assumim com a malignes perquè nosaltres som els bons. I tot i que i dins d’aquest folklore hi ha un seguit d’esperits maliciosos, la majoria d’ells estan massa ocupats en els seus afers per a preocupar-se de l’opinió que poden tenir sobre aquests els mortals. D’entre les moltes manifestacions preternaturals d’aquests éssers, trobem les ningyo, que són meitat humanes i meitat peixos. Sovint aquestes ningyo […]

És tendència trobar-nos sovint a les cartelleres amb obres de teatre de famílies desestructurades i disfuncionals, on tota semblança amb la realitat és pura coincidència, on totes les paraules sonen més altes que les altres i que ens recorden que l’infern no es troba enlloc més que en les persones, i sovint és amb les persones amb les quals coexistim. Purgatoris amb noms i cognoms massa ben coneguts que es queden amb nosaltres perquè hem decidit no fer aquell salt al buit que podia recompensar-nos en aquell lloc al món que teòricament és destinat per nosaltres, però que sovint no sabem on és, perquè no surt als mapes. A Sólo llamé para decirte que te amo trobem novament aquestes famílies […]

Freud contraposava el Principi de Realitat envers el Principi del Plaer. És per a això que sovint gaudim de les pel·lícules de terror i de fantasia, doncs bé sabem que estem lluny de tot això i que podem gaudir plenament de l’experiència sense plantejar-nos si tot això podria esdevenir real. En contraposició, al Principi de Realitat gaudim d’una convenció a partir de poder contrastar amb la nostra experiència i realitat. En canvi, a Cadires mai sabem del cert quan comença la ficció o quan són els veritables actors els que ens parlen de la seva experiència i ens interpel·len. Si és la seva mateixa realitat la que ha conformat aquesta revisió del text de Ionesco que sembla anar-los-hi com un […]