T de Teatre
Una aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.
Pere Sagristà, un company de les cinc protagonistes, els proposa llegir Petits contes misògins de Patricia Highsmith, publicat per primera vegada el 1977.
Fascinades per la hilaritat i la ironia d’aquests relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l’autora nord-americana.
Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva.
En aquest primer muntatge, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics.
El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.
Les primeres funcions d’aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega).
L’interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, La Villarroel) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles.
Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.
La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs.
L’èxit de públic fa que s’exhaureixin les localitats de totes les funcions. Finalitzada la temporada la companyia engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriuMarta Pérez entra a formar part de la companyia.
Marxen a Madrid el 1995 per representar l’espectacle durant un mes i mig, però l’èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials.
Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d’Homes! el 1997. La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat.
Així és com a l’abril de 1998 viatgen de nou a Buenos Aires per estrenar Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana.
Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.
Amb un ull que mira als nens i l’altre que observa als adults, Criatures arriba a Barcelona el setembre i s’instal·la al Teatre Poliorama novament amb gran èxit de crítica i de públic.
Inicien una gira per tot Catalunya, i també s’estan al Teatro Lara de Madrid durant vuit mesos. Continua un llarga gira per Espanya i retornen al Poliorama per finalitzar l’espectacle.
Criatures és nominat als Premis MAX com a millor espectacle teatral i rep un Premi Butaca en la categoria de Millor Text Teatral de la Temporada.
La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya.
Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat.
¡L’acollida és excel·lent, amb una mitjana de 691.000 espectadors, i permet seguir treballant per crear nous capítols que s’emetran durant els anys 2002 i 2003.
El quart espectacle s’estrena a Artà (Mallorca) al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme. Després de fer una llarga temporada al Teatre Poliorama de Barcelona, les espera una gira per Catalunya.
La primavera del 2004, Jet Lag engega els motors de la quarta temporada, i es pot veure a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. El bon resultat possibilita que al 2005 s’estrenin nous capítols.
I coincidint amb el desè aniversari de la seva estrena a Madrid, Homes! torna a representar-se al Teatro Príncipe de Madrid el febrer del 2005. Per a la reposició, es forma una segona companyia: M de Misògines.
T de Teatre crea un nou repartiment on no es busquen dobles, sinó actrius amb capacitat per crear els seus propis personatges, sense perdre el segell personal de la companyia.
El 2006 la companyia estrena al Teatre Auditori de Granollers 15, un espectacle que recull una antologia dels millors esquetxos de T de Teatre amb la intenció de celebrar el seu quinzè aniversari.
L’espectacle realitza una llarga gira per més de 40 ciutats de Catalunya, València i Balears, i s’acomiada fent una temporada al Teatre Poliorama.
Aquest mateix any, la companyia rep la Butaca Honorifica a la Trajectòria Professional (Premis Butaca). Coincidint amb l’aniversari de la companyia s’edita un llibre-DVD amb l’enregistrament de l’espectacle 15, i material totalment inèdit com imatges de la primera funció, entre d’altres.
Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Una comèdia terrorífica en forma de thriller escrita i dirigida per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007 al Teatre Nacional de Catalunya.
L’espectacle obté una excel·lent acollida i empren una gira per Catalunya i Balears. A finals d’agost de 2008, l’espectacle torna a Barcelona, aquest cop al Teatre Poliorama, on s’estarà dos mesos. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.
El canal de TV Paramount Comedy estrena les primeres tres temporades de Jet Lag, doblades al castellà per les mateixes actrius.
El setembre de 2009, T de Teatre estrena un petit musical que duu per títol Nelly Blue, a la Fira de Teatre Tàrrega. Aquest nou espectacle és dirigit i cocreat per Marta Pérez.
I, a diferència dels anteriors, les actrius de la companyia no hi actuen, ho fan Xavi Mira i Albert Ribalta (Los Tigres), els protagonistes masculins de la sèrie Jet Lag. L’espectacle és rebut amb entusiasme pel públic i per la crítica.
Delicades, una història d’històries on personatges delicats viuen oblidant-se de la fragilitat i la delicadesa escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena al Teatre Poliorama de Barcelona en el marc del Festival Grec 2010, posteriorment realitza una temporada al Teatro Español de Madrid, una llarga gira que l’ha portat per teatres de tot el territori Espanyol, i actuacions a festivals internacionals de Colòmbia, Equador, República Dominicana i Paris. Delicades aconsegueix un èxit total de crítica i públic.
El novembre de 2012, arriba la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura! una comèdia arriscada, divertidíssima i tristíssima sobre l’estat de crisi, l’estrena té lloc al Teatre Municipal de Girona, dins del programa del Festival Temporada Alta.
Posteriorment es presenta a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona i als Teatros del Canal de Madrid. Realitza una gira visitant més de 35 ciutats de tot l’estat.
A primers de 2014 s’estrena al Teatre Romea de Barcelona, Dones com jo un retrat en clau de comèdia negre de tota una generació de dones que, a tocar de la cinquantena i en aquest món en crisi, es neguen a caure a l’abisme. L’espectacle, escrit i dirigit per Pau Miró, és rebut amb una gran acollida pels més de 30.000 espectadors que el veuen. Finalitzada la temporada empren una gira per Catalunya i Balears, on recau a prop de 25 teatres del territori.
Després de la gratificant experiència que va significar Nelly Blue, T de Teatre i Los Tigres (Xavi Mira i Albert Ribalta) tornen per presentar una nova comèdia musical que duu per títol Operació Moldàvia sota la direcció de Marta Pérez. L’espectacle s’estrena al Teatre La Sala de Rubí, a l’estiu de 2014.
El 2015 T de Teatre presenta l’espectacle Premis i càstigs de l’autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre la companyia, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica. Premis i càstigs es va poder veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i al Teatro La Abadía de Madrid.
L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, i que commemora els vint-i-cinquè aniversari de la companyia. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona, i a continuació inicia una llarga gira per els principals teatres del país i una temporada al Teatro Kamikaze Pavón de Madrid. L’espectacle s’acomiada al Teatre Romea de nou.
Al març de 2018 i després de més de 20 anys de la darrera vegada que la companyia va visitar l’Argentina, tornen al Paseo La Plaza de Buenos Aires per presentar Delicadas, l’espectacle és rebut amb un gran èxit de crítica i públic.
Amb la companyia Dagoll Dagom coprodueix la versió catalana de la aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol La tendresa. L’actriu de la companyia Marta Pérez interpreta el personatge de la Reina Maragda. La tendresa s’entrena al gener de 2019 al Teatre Poliorama on fa una llarga temporada. Al setembre de mateix any empren una gira per Catalunya.
Novament dins del marc de Grec Festival de Barcelona, s’estrena a la Sala Beckett de Barcelona el dotzè espectacle de la companyia, Cançó per tornar a casa. Una proposta fantasiosa amb humor i pinzellades de drama escrita i dirigida per Denise Despeyroux una de les veus més singulars de la dramatúrgia contemporània del país. A primers de 2020 el muntatge realitza una gira per nombrosos teatres de Catalunya i la resta de l’estat. Dos anys després l’espectacle es presenta a Madrid, a la Sala Francisco Nieva del Centro Dramático Nacional.
Després l’experiència amb Dagoll Dagom tornen a coporduir plegats – en aquesta ocasió s’uneix també La Brutal. T’estimo si he begut d’Empar Moliner, un espectacle amb cançons a partir dels relats de l’autora adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat. L’espectalce s’estrena al setembre de 2020 al Teatre La Sala de Rubí, posteriorment realitza una gira per Catalunya, País Valencià i Balears, així com una exitosa i llarga temporada al Teatre Poliorama de Barcelona.
Al 2021 i amb motiu del 30 aniversari de T de Teatre, la companyia torna a portar a escena un dels seus espectacles més estimats i emblemàtics, Delicades d’Alfredo Sanzol, es presenta al Teatre Goya de Barcelona dins del marc del Grec Festival de Barcelona.
Al setembre de 2022 novament amb La Brutal i, per primera vegada amb Bitò, coprodueixen l’obra La meravellosa família Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha and, Spike) de Christopher Durang, un dels èxits del teatre nord-americà contemporani. L’estrena té lloc a La Villarroel de Barcelona on fa una llarga temporada.
Durant els primers mesos de 2023, Delicades surt de gira pels principals teatres de l’estat. L’espectacle té una magnífica acollida i s’acomiada al Teatre Antzokia de Barakaldo.
X de xifres
T de Teatre ha creat dotze espectacles, ha representat més de 3.000 funcions i ha convocat l’assistència de més d’un milió d’espectadors.
