Marc Ribera

A La Villarroel li han agafat el gust a Mike Barlett. I nosaltres que ens n’alegrem. Al 2018, Sixto Paz hi estrenava una obra que havia triomfat a Londres feia només quatre anys: Bull. Un text molt potent sobre l’acarnissament del capitalisme liberal que governa el meravellós segle 21 que tenim la sort de viure. Aquest 2023, de la mà de La Brutal, arriba un text anterior d’aquest dramaturg i guanyador de diversos premis al Regne Unit: Love, Love, Love. Una obra que parla d’amor i, sobretot, de la seva absència. Del futur que somiaven els hippies antisistema dels anys 60 —reintegrats al sistema gràcies al boom econòmic i les promeses dels 80 i dels 90— transformat en cendres en els […]

Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país. Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només. Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al […]

Fa 30 anys, dos alienígenes s’infiltraven entre la població catalana. Atrets per les històries i la curiosa —i sovint macabra— idiosincràsia humana, no havien assolit la pubertat quan ja triomfaven a la primeríssima divisió teatral, estrenant la seva primera obra de creació, amb només 14 anys, al Teatre Lliure. Avui, quan amb prou feines ronden els 30, ja han trepitjat als espais més emblemàtics i inaccessibles del panorama teatral europeu. Catorze obres a l’esquena avalen dues de les carreres més prematures del teatre català (i, segurament, mundial). Aquest mes d’octubre aterren a la Sala Petita del TNC amb un espectacle singular (tot el que fan és singular) que marca un punt d’inflexió (més) en la seva carrera. De Nao Albet […]

Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori. Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat […]

Abans de començar, els ingredients: La vida es sueño és una de les obres més conegudes del Segle d’Or espanyol (anomenat d’or perquè en una mica més de cent anys concorren algunes de les obres literàries i artístiques més importants de la història d’Espanya). D’entre els seus autors, Calderón de la Barca n’està considerat el darrer i, probablement, més important de tots. Declan Donnellan, per la seva banda, és un dels directors britànics més reputats de l’actualitat. Fundador de Cheek By Jowl, companyia donada a recuperar textos de Shakespeare i altres clàssics en general, és conegut per apropar aquestes obres cabdals de la literatura dramàtica al públic, destil·lant-ne el seu to més lúdic i popular. També ha dirigit espectacles a […]