Markos Goikolea

La mujer más fea del mundo és un monòleg tragicòmic que qüestiona la idea de bellesa, feminitat i èxit que ens ha venut el capitalisme. Un retrat d’una generació que es va entregar al consumisme del cos i la imatge, quedant-se atrapada en una superficialitat que provoca un buit difícil de salvar. Ana Rujas i Bàrbara Mestanza parteixen d’aquesta premissa per a presentar un text punyent ple de sarcasme. L’actriu s’entrega en cos i ànima a una interpretació de deu, pròxima i en interacció constant amb el públic, aconseguint deixar tota la sala amb les emocions a flor de pell. Així, descobrim a una dona que ha donat el seu cos, fent-ho de tots menys seu. Una nina trencada, un […]

La companyia La Ruta 40 torna un Nadal més amb aquesta obra de Thornton Wilder per retratar en tan sols 60 minuts la història de tota una saga familiar. Gràcies a l’ús d’el·lipsis temporals perfectament integrades en els diàlegs, som testimonis del pas (i pes) del temps sobre la família Bayard i la casa en la qual viuen. Les diferents generacions transiten per aquest espai que també funciona com a delimitador temporal de l’obra, començant amb el primer sopar de Nadal que es celebra a la casa i tancant amb l’últim. Durant aquests 90 anys coneixem a multitud de personatges que vénen i van segons acaba el cicle vital de cadascun, representant el naixement i la mort amb precioses metàfores […]

Be My Baby de la companyia Nico&Sunset és una divertida comèdia adolescent amb un punt de drama costumista. Encara que està clarament dirigida a un públic jove, tant pels seus personatges com per les temàtiques que tracta, aquesta obra de teatre és capaç d’emocionar a tothom. L’amistat, l’amor, el pas del temps, l’entrada en l’època adulta, els somnis d’adolescència, etc. són els temes pels quals transita aquesta obra d’Oriol Vila. Una obra que ens farà riure i emocionar-nos, tant a adolescents com a adults nostàlgics. La història és explicada a través de tres personatges amb una personalitat clarament definida i reconeixible, encara que poden resultar una mica estereotipats. La complicitat entre els tres actors, la naturalitat i tendresa que es […]

Aquesta obra combina el gènere de ciència-ficció amb la comèdia de portes per experimentar amb el temps i l’espai escènic. Un mix d’enginy i diversió que explota les possibilitats infinites del joc teatral. Tot comença en un laboratori òptic on després d’un experiment fallit s’obre una porta a una dimensió paral·lela. Allà descobrim una segona trama on cada personatge té el seu propi doble. D’aquesta manera, Javier Daulte ens convida a assistir a dues obres de teatre de forma simultània. Però el més interessant d’aquesta obra, més que les dues línies argumentals sense grans pretensions, és el joc amb la simultaneïtat espacial i la idea del doble. Jugant amb entrades i sortides constants, canvis de personatges, repeticions d’escenes des de […]

My Low Cost Revolution parteix d’una premissa molt sincera sobre l’activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d’injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda. Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa […]