Markos Goikolea

En èpoques convulses de crisi social els textos clàssics retornen per demostrar que les tragèdies humanes són atemporals i universals. Aquest és el cas d’Una Íliada, una revisió del text clàssic d’Homer, adaptat a quatre mans entre Lisa Peterson i Denis O’Hare, que Eduard Farelo porta a escena per parlar-nos dels conflictes socials i la còlera humana. El format del monòleg respon a dues necessitats. D’una banda, la voluntat del propi Farelo de posar-se en risc, afrontant un gran repte actoral que sens dubte supera de forma excel·lent. D’altra banda, el desig de narrar la història tal com es feia en l’època clàssica, donant tot el poder a la paraula del narrador i deixant que l’espectador construeixi les escenes al […]

Aquesta boja i divertida proposta d’Inda Pereda ens demostra tot el que es pot aconseguir prescindint del text, donant-li tot el poder al cos i als sons. Lubbert és el primer esbós d’humà que va crear Déu. L’obra comença quan Lubbert descobreix el seu propi cos per després passar a investigar el seu entorn, iniciant un viatge a través de diversos espais i atmosferes creades amb onomatopeies i sons que ell mateix articula. Per molt que tingui un punt de partida, l’obra realment no compta amb una trama o fil conductor a l’ús. Més aviat es tracta d’una seqüència de gags delirants on es presenta una situació per portar-la a l’extrem i convertir-la en absurda, ridícula i fins i tot […]

La màquina de parlar és una distopia futurista que transita entre la comèdia i el drama per parlar-nos sobre la solitud i l’abolició dels sentiments en una societat tecnològica. El protagonista Bruno, interpretat per Marc Rosich, és un dèspota aïllat i obsessionat amb el seu ascens laboral que combat la solitud amb una màquina de parlar, interpretada per Sandra Monclús, amb la qual viu en constant conflicte. Aquesta màquina és una intel·lectual fascinada per la paraula i la figura de Franz Kafka. Com més s’humanitza la màquina més gran és el conflicte amb el seu amo. Ell només busca una mica de companyia a través de la conversa banal, representat per la lectura diària de l’horòscop, mentre que la màquina […]

La ciutat de Barcelona sota l’amenaça d’un atac terrorista és l’excusa de Sergi Pompermayer per parlar-nos de la por com a motor de la societat, de la persecució de l’èxit per sobre de totes les coses i d’una moral relativa. No és casualitat que la Sala Beckett hagi inclòs aquesta obra en el seu cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por”, ja que la por és precisament el que mou, o més aviat paralitza, a aquests personatges. Ja sigui la por a un atac terrorista, la por al fracàs o la por a ser sincers i afrontar els problemes personals de front. Blues retrata una societat competitiva on el concepte d’èxit i fracàs social condicionen les […]

Quan a Oriol Pla li van donar carta blanca per muntar un espectacle al Teatre Lliure va decidir fer-ho amb la seva família i a la sala petita, cosa que demostra una clara voluntat inicial de treballar des de l’intimitat. L’obra comença amb un enginyós numero de mímica d’Oriol Pla on veiem com l’èxit professional ho porta a un estat de bogeria. Així, tornarà a casa amb l’objectiu de muntar un espectacle conjunt amb la seva família. El contrast entre els diferents membres de la família, a més d’una gran col·lecció de situacions còmiques, posa sobre l’escenari temes com l’emancipació dels fills o el relleu generacional en les arts escèniques. Els personatges dels pares, Quimet Pla i Núria Solina, representen […]