Markos Goikolea

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L’obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d’elles tracta de donar un òvul a una altra. Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s’estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L’espai escenogràfic minimalista a base de fons d’estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d’una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos […]

Julio Manrique dirigeix aquesta increïble comèdia amb apunts dramàtics de Mike Bartlett; un intel·ligent i divertit retrat de l’idealisme de joventut i l’esdevenir de la societat capitalista actual a través de la història d’una família al llarg de 40 anys. Aquest retrat generacional ple d’ironia i sarcasme arrenca amb un record nostàlgic de l’època hippie dels seixanta, quan Laia Marull i David Selvas es coneixen sent uns adolescents idealistes. Quan arribem als 90, aquesta parella que ha tingut dos fills estan ja esgotats de treballar per assolir el somni neoliberal de viure en un adossat i quan finalment som al 2011, són els seus fills disfuncionals, interpretats per Clara de Ramon i Marc Bosch, els que prenen protagonisme per a […]

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l’autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L’obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació. La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d’ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen. Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes […]

T de Teatre torna a reunir-se i decideixen fer-ho amb un dràstic gir. Aquesta vegada no es presenten amb l’habitual format de comèdia de situació que tant les caracteritza, sinó que s’atreveixen amb la seva proposta més experimental a partir d’un text encarregat al dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. En el pròleg inicial, una veu en off presenta diverses reflexions metateatrals. Per a què serveix el teatre? Per a educar? Sembla que no hi ha resposta concreta a aquestes preguntes, encara que l’autor comparteix una interessant afirmació: només les coses inútils són imprescindibles per a l’ànima. Finalment, ens demana que deixem de fer-nos preguntes i ens involucrem en un gran exercici de fe. L’obra arrenca i el seu funcionament dependrà […]

Sergi Belbel adapta aquesta reeixida pel·lícula de Sally Potter al teatre amb un elenc de primera. The Party és una comèdia anglesa plena d’embolics, d’entrades i sortides i de diversos secrets que es van revelant creant girs narratius i augmentant el conflicte. Sempre és un plaer escoltar textos de comèdia contemporània on podem riure’ns d’arquetips i temàtiques de la societat actual. En aquest cas s’entrellacen la sanitat i el misticisme modern, el feminisme i el gènere, els intel·lectuals i els empresaris… Pot ser que les interpretacions quedin una mica dispars, ja que mentre alguns personatges donen molt de joc, uns altres queden una mica desdibuixats o no aconsegueixen un color propi més enllà del clixé. Això fa que algunes situacions […]