Roser Garcia Guasch

Aüc es va estrenar el 7 de juliol al Grec 2017. Ha recorregut diversos teatres de Catalunya i va obtenir el Premi Butaca a les Noves Aportacions Escèniques. Han exhaurit des del moment que van posar en venda les entrades. Les Impuxibles són les germanes Peya. Clara és la creadora de la música i la directora musical i Ariadna la directora coreogràfica. En aquesta ocasió han treballat amb els textos i la dramatúrgia de Carla Rovira. Les acompanyen Olga Lledó, Júlia Barceló i Maria Salarich com a intèrprets i ballarines. Les Impuxibles presenten un teatre de crítica social i denúncia al que ja ens tenen acostumades i que agraïm els espectadors. La llibertat i la lluita per la igualtat són […]

Alfredo Sanzol ha estat guardonat en tres ocasiones amb el “Premio Max de las Artes Escénicas”, pel “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” i també pel “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol. L’èxit d’Alfredo Sanzol, els premis concedits i els productors són un reclam per anar a veure aquesta obra. És una comèdia d’embolic basada únicament en el transvestisme i la confusió que crea la disfressa. Una mica “Così fan tutte però amb canvi de sexe i unes […]

Ha estat una sorpresa descobrir aquesta companyia de teatre, Xucrut, compromesa amb el medi ambient i la societat, que reflexiona sobre els models de vida a la societat de consum en obres com “Quina tela” i “No et consumeixis” o la pobresa energètica a l’obra “L’apagada”. Xucrut Teatre es va crear el maig del 2007 sota el paraigua del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). Xucrut són dos actors: Albert Requena i Ainhoa Roca que en aquest espectacle s’envolten de col·laboradors: Fraggle, cantant, música i actriu,. Montse Bonet, directora, Natàlia, dissenyadora i tècnica de llum i Gerardo, tècnic de so i llum. Tots ells han aconseguit un espectacle de petit format però que té la grandesa de les […]

“La mort no existeix en contraposició a la vida, sinó com a part d’ella”. Ho diu Haruki Murakami a Tokio Blues i ens ho recorda la Companyia La Sub Terrànea en aquesta obra sobre la vida i la mort en la qual una i altra es van intercalant fent un cos únic. El llenguatge és dinàmic, àgil, irònic, cru, punyent i sarcàstic. Et pot fer passar de la llàgrima al riure en una mateixa frase. No dona temps a assimilar tantes idees. M’hauria agradat tenir el text a la mà com aquell que segueix una partitura. És un veritable cant coral a la vida i també a la mort. El teatre ha d’explicar històries però també serveix per transmetre sentiments, […]

Premi a l’Espectacle de petit format, al Text per a Daniel J. Meyer, a l’Actor per a Albert Salazar i a la Direcció per a Montse Rodríguez. No acostumo a donar per suposat que una obra m’agradarà perquè ha guanyat premis Butaca. Prefereixo comprovar-ho. I he pogut comprovar que l’èxit és merescut. Des de la seva estrena al mes de març de l’any passat no ha parat de rebre bones crítiques. Vaig assistir a l’última funció de l’any però no serà l’última. Tots els teatres li obren les portes i tindrem ocasió de veure-la en moltes altres sales. Tampoc acostumo a repetir. L’oferta teatral és tan amplia que, tot i que m’hagi agradat molt, m’esperen moltes altres sorpreses, com aquesta. […]