Comando Señoras
Comando Señoras neix el 2018 com a resultat d’un procés de creació col·lectiva en el marc de la formació regular “Reconstruir la Ficció”, impartida per Alicia Reyero.
En aquesta formació, s’analitza el paper de la dona a la ficció i la relació existent entre les diferents violències que patim les dones fruit d’aquesta representació.
Actualment al grup formen part dones de diferents edats i cicles vitals, des de 20 fins als 55 anys. Dones embarassades, amb nadons lactants, en plena menopausa o en qualsevol que sigui la seva circumstància vital.
Durant el procés ens vam adonar que en la majoria dels casos no ens sentíem representats en els rols femenins.
Estem acostumades a consumir ficcions on les històries les creen els homes i per tant giren al voltant dels seus interessos, on les dones acostumen a estar absolutament sexualitzades i en poques ocasions els personatges principals passen dels 30 anys. On es neguen o es ridiculitzen els diferents cicles vitals de la dona (menstruació, embaràs, menopausa, infertilitat…).
En el cas de dones racialitzades i dones trans, la violència en com són representades (o directament, invisibilitzades) és encara més gran.
Després d’analitzar les nostres necessitats reals a través del joc i com a conseqüència de diverses anàlisis d’escenes així com de recerca, vam arribar a un article on plantejaven la pregunta “on són les senyores?”. Efectivament, on són? Per què a les senyores que ens cuiden, que ens han donat la vida, que sostenen la meitat de l’economia, que tenen tota mena de remeis i solucions per a tot, se’ls ha estigmatitzat així?
Les senyores semblen ser un objecte d’acudit. Estan absolutament invisibilitzades i les seves funcions queden a l’ombra en un món que cerca contínuament productivitat i eficiència, en un món capitalista dissenyat per i per a homes.
Decidim crear una ficció mitjançant la qual treballar activament en reconstruir l’imaginari col·lectiu.
Convertir aquestes senyores en súper heroïnes, donant valor a les seves accions i atributs i mostrant-ne una cara fins ara desconeguda.
A la ficció sempre se’ns ha mostrat enfrontades, en canvi aquesta ordre està sempre unida. Donem especial atenció a les cures, els nostres cossos són armes de construcció massiva, abracem cadascun dels nostres canvis hormonals, ens entrenem en autodefensa feminista perquè estem fartes que la societat ens vegi com a víctimes, ens divertim i enfortim el sòl pelvià amb classes de twerk…
És la nostra manera de mantenir-nos a la lluita. Una lluita creativa que durarà mentre duri la guerra a què ens enfrontem cada dia. Mentre ens segueixin violant, matant i menyspreant.
