Cor del Gran Teatre del Liceu

A La Traviata, Verdi va crear un dels drames més realistes de la seva carrera, una òpera que no evita les tensions morals i mèdiques, temes que considera “assumptes contemporanis”.

Violetta, inicialment consumista i vanitosa, serà la nova víctima d’un sistema capitalista que és devorador de somnis. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre.

Primera proposta del director italià Romeo Castellucci al Gran Teatre del Liceu. Sota la seva mirada, aquesta Missa pro defunctis es transposa i el seu significat canvia. Complementat amb altres peces religioses de Mozart, el Rèquiem es converteix en la celebració definitiva de la vida, on superem els tòpics de la fugacitat de la vida.

La sonnambula de Vincenzo Bellini és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.

La directora d’escena Bárbara Lluch vol desromantitzar l’obra tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista.

Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera.

Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes. Una d’elles va ser Rusalka.

Obra mestra de la lírica del Romanticisme, parla de l’ondina que adopta naturalesa humana i en paga cruelment les conseqüències. 

Una sessió preciosista on aquest diàleg entre Debussy i Ravel donarà com a resultat un subtil joc entre la intel·ligència i les efusions més ocultes del mateix cor.

La subtilesa de la representació sonora d’una impressió fugaç en un moment concret és l’ideari del programa de música impressionista que Josep Pons presenta en aquesta vetllada. Una música que cerca aquesta imatge sonora, semblant a la de la pintura francesa de l’època, amb la voluntat de transmetre l’estat d’ànim i l’atmosfera d’un moment a l’oient.

Benjamin a Portbou és una òpera encàrrec del Gran Teatre del Liceu al mestre Antoni Ros-Marbà. Escrita en dos a actes i 13 escenes a partir del llibret d’Anthony Carroll Madigan, està centrada en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin.

Leonard Bernstein (1918-1990), compositor, director d’orquestra, imprescindible pedagog sonor per a les noves generacions, és considerat un dels noms emblemàtics de la història musical dels Estats Units. És un pont necessari entre la gran tradició clàssica europea i la proposta americana que desplega, en una veu pròpia, les seves múltiples influències culturals, socioeconòmiques i fins i tot racials.

La seva obra més celebrada és West Side Story, un musical estrenat el 1957 amb llibret d’Arthur Laurents (1917-2011) i lletres del traspassat Stephen Sondheim (1930-2021).