Bennu

Bennu

1. És un au mitològica de l’Antic Egipte, el Fénix grec. Va ser associada a les crescudes del Nil, a la mort, i al Sol. Com el Bennu representava la creació i la renovació, està relacionada amb el calendari egipci. De fet, el temple de Bennu era cèlebre per les clepsidres i altres dispositius per mesurar el temps que s’hi custodiaven.
2. El nom Bennu es relaciona amb el verb “wbn,” que significa “ascendir en brillant” o “brillar”.
3. Alguns dels seus epítets eren: “el que es va convertir en ser per si mateix”, “El que ascendeix” i “Senyor del goig.”

Bennu: és un moment. És un espai vital en el qual de vegades hi ha gent que s’atreveix a entrar. Bennu és la destrucció, és l’autodestrucció. Un moment buscat en què t’adones el permís de començar un camí cap al no res. La purificació. El no-res escollida en la recerca d’alguna cosa nova, en la recerca de la creació, del renaixement.
Bennu és l’au fènix que reneix de les seves cendres. Ho deien els egipcis.
Bennu és atrevir-se a mirar dins del pou més fosc per després poder llançar-se a ell sense por. Significa sentir que no hi ha un altre camí possible, més que el d’acabar amb allò amb el que vam néixer, vam aprendre i vam créixer. És entendre l’autodestrucció com l’única manera de salvació possible, l’única possibilitat de dignitat i de tornar a viure.
Bennu és atrevir-se a desplegar les ales i aprendre a volar de nou. Està present en totes les cultures i en l’imaginari col·lectiu. Perquè, respon a una necessitat i a un permís vital.