Teatre Barcelona

Capitalisme amb peus de fang

Què passaria si un bon dia tots els "mindundis" del món decidíssim deixar de comportar-nos com s'espera de nosaltres? Està preparat el capitalisme per sobreviure la rebel·lió dels que, en realitat, tenim menys a perdre?

17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme ens recorda que "no som la nostra feina" i que, ens agradi o no, som més còmplices del que passa al món del que ens agrada reconèixer, però ho fa amb d'una manera divertida, sorneguera i descaradament gamberra.

Teatre compromès, que crida a la revolució quotidiana i que arrenca somriures.

Què més es pot demanar?

Més informació a Somnis de teatre

30/04/2016

Lluís Mayench Pierre

Teatre Barcelona

Ensenyar les dents no és mossegar

És una obra que amaga dins seu un gran potencial (temàtic, dramatúrgic i actoral) però fa la sensació que hagi sortit del forn abans d'hora. I és una llàstima perquè les situacions que proposa són prou diferents per a sorprendre però tenen un regust de realitat que les fa molt interessants. Però ensenyar les dents no és mossegar.

I és que una de les virtuts d'aquesta peça és que malgrat que tot el que diu, tot el que ensenya i tot el que hi passa ja ho sabem i ja ho hem vist altres vegades, manté un aire fresc que l'omple de vida en tot moment. És capaç d'enganxar-nos amb uns personatges força atípics i una actitud gamberra (tot i que sovint una mica tímida).

L'espectacle, en conjunt és irregular, i l'energia d'aquest es deslliga sovint del públic a causa de les transicions o algunes escenes massa llargues. No obstant això, té molts moments d'encert que fan riure i pensar i val la pena viure'ls en directe.

06/05/2016

Miquel Gascon Baz

Teatre Barcelona

Divertida crítica de la nostra societat, malgrat la seva escassa profunditat

Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d'humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s'ha tractat d'un batibull d'idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana.

Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s'apunten, i al nostre gust, l'excessiu ús dels vídeos de personalitats conegudes tot parodiant un manual d'autoajuda, que ha fet que no la valorem millor.

Una obra jove, interpretada per gent jove i amb sentit crític, però a la que li ha mancat una mica més de text per reforçar el que s'estava dient i recolzar així l'extraordinària feina de les 4 actrius. Molt encertat l'esbojarrat final, que trenca amb la quarta paret de l'escenari, que en bona mesura ha pal·liat una mica el que hem trobat a faltar al llarg de la representació.

Si us be de gust llegir la nostra valoració sencera, cliqueu AQUÍ

04/05/2016

Iván F. Mula

Teatre Barcelona

La psicodèlica fi de l’economia

Després d’abordar la seva peculiar visió de la fi del món a El gran despropòsit, la Companyia Casa Real planteja en aquesta ocasió un simpàtic i absurd col·lapse del capitalisme. Escrit i dirigit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, l’espectacle ens trasllada a un hipotètic Congrés del Fons Monetari Internacional on un seguit de personatges estripats, angoixats per les seves misèries, cremats i deprimits contribuiran a acabar d’una vegada per totes amb el sistema que els oprimeix. L’obra està estructurada en esquetxos (alguns dels quals tenen, després, una certa continuïtat) i una sèrie de consells que parodien els manuals d’autoajuda on ens conviden a destruir el sistema amb petites accions. Original i disbauxada, el millor d’aquesta comèdia és el seu esperit crític, la seva genuïna estètica, la seva simpatia i la seva empenta lúdica i trapella. No obstant això, la seva voluntat d’entreteniment és, en realitat, més forta que la seva efectivitat còmica. Es troben a faltar, doncs, línies de diàleg més ocurrents, escenes millor rematades i un desenvolupament de les bones idees que arrodoneixi la proposta. Afortunadament, el tram final destil·la prou carisma i psicodèlia per deixar en l’espectador una sensació de clímax satisfactori. Tant de bo, però, el viatge tingués més moments tan encertats com els hilarants doblatges dels famosos que ens projecten en vídeo al llarg de tot el muntatge.

30/04/2016

Josep Maria Ribaudí i Martí

Teatre Barcelona

Fluixa i avorrida

Amb un text que no diu gran cosa, però oportunista —ara es parla molt dels antisistema i carregar-se l'establishment—. A més a l'obra no hi ha matisos, és molt plana i la direcció ha permès unes interpretacions poc elaborades, cridaneres i exagerades. Per acabar-nos d'avorrir, s'ha abusat de projeccions de personatges "importants" amb la veu doblada dient bajanades que no han aportat res d'interessant a l'obra. Tot i així el pública ha aplaudit molt. Això m'ha fet pensar que potser jo tenia mal dia.

Crítica completa » http://bit.ly/1rqk14o

05/05/2016

ignasi tomás lopez-doriga

https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/05/19/17-simpatiques-maneres-dacabar-amb-el-capitalisme-subvertir-el-discurso/

19/05/2016

Jordi Cortinas Fdez

Vaig riure. Vaig riure MOLT!. MOLTISSIM! Com feia temps que no ho feia. Em sembla difícil molt difícil el que fa. Construir una història a partir dels detalls de personatges i acabar enfosant el capitalisme és molt difícil. I ho fan. I ho fan MOLT bé! MOLT!
Les actrius excel·lents i alguna escena és ESPECTACULAR, com l’entrevista de feina o la promoció de l’empleada de banca que diu que no vol continuar i acaba de màxima responsable!
BRUTAL!
MOLT RECOMANABLE!
MOLTÍSSIM!
No us la perdeu!

17/05/2016

Josep Aguilera

No vam dubtar, hi vam anar i va ser un encert. El títol simpàtic ja incitava a ser un espectacle satíric però el resultat és una obra bastant interessant. Les quatre actrius (Rocío Manzano, Laura Vila Kremer, Sara Sansuan i Anna Tamayo) interpreten quatre fils argumentals sobre com les persones intenten viure dins d’un món capitalista però tot des d’un punt de vista interior mostrant la cara simpàtica i endimoniada de cada personatge. No és gens una obra previsible i et sorprèn en molts moments. A part d’una bona unió amb elements audiovisuals que, en la meva opinió, han estat encertats.

El Teatre Tarantana, al ser petit, t’apropa molt a l’escenari i no et perds detall del fil argumental. L’acústica del teatre és ideal per aquest tipus d’obres; i l’escenografia juntament amb la il·luminació ha permès que l’espectador es pugui imaginar cada situació i posar-se en la pell de cada personatge en cada moment.

Si unim tot això, el resultat és obra més que recomanable per poder gaudir d’un dia de teatre rient-te del capitalisme. Un punt més si comptem el fet que al final de l’espectacle les actrius xerren amb el públic.

14/05/2016

Gina Turner

No sé si podrem acabar amb el capitalisme però val la pena anar al teatre a passar-s’ho bé per oblidar-se’n una mica! Grans actrius i moltes risses! Us ho recomano molt!

05/05/2016

Víctor Ramírez Tur

És la tercera obra que veig de la Cia Casa Real -si comptem la magnífica “Interior con goteras”- i, de nou, he tornat a gaudir amb el que és un dels segells d’aquesta companyia que ja s’ha guanyat fer una passa més enllà dels circuits més independents: la capacitat per contagiar el desig de trastocar la realitat, mitjançant mètodes extravagants, simpàtics i tendres. En aquest cas, gràcies a la intensa interpretació de les quatre genets de l’apocalipsi, un empatitza amb unes vides que, malauradament, ens recorden algunes misèries pròpies -“consultar símptomes d’angoixa a google…”-. Tanmateix, pel nostre plaer, aquesta realitat es veu alterada des del començament de l’obra fins arribar a un clímax “exta sí exta no exta me gusta me la como yo” que ens anima a incorporar i a inventar per a les nostres rutines, algunes maneres simpàtiques d’acabar amb el capitalisme.

05/05/2016

Josep OS

Ahir al Teatre de Ponent vaig veure aquesta obra a càrrec de la jove Companyia Casa Real que aquesta setmana han estat en residència aquí i que ahir i avui representen, abans d’estrenar el dia 27 al Tantarantana dins d´El Cicló. Escrita i dirigida per Salvador S. Sànchez i Raquel Loscos ens explica de forma eixelebrada, divertida, amb un llenguatge fresc i sobretot molt enginyós diverses propostes que unides poden portar a la caiguda de bancs, multinacionals i grans potències polítiques. Amb una senzilla escenografia, una bona il·luminació i un suport audivisual on van sortint famosos personatges, aconsegueixen un magnífic resultat. Fantàstica la interpretació de les quatre actrius, Rocío Manzano, Laura Vila Cremer, Sara Sansuan i Anna Tamayo Escalera. Us ho recomano si voleu passar una bona estona. Ja sabeu, a partir del 27 al Tantarantana.

24/04/2016

17 Simpàtiques maneres d'acabar amb el Capitalisme

Sinopsi

La Casa Real proposa 17 maneres simpàtiques i sense cap risc per acabar amb el capitalisme