La Tortuga de Darwin es un text de Juan Mayorga que ens proposa una reflexió sobre la relació entre l’evolució i la falta de humanitat de l’ésser humà. Una tragicomèdia humanista, una faula sobre la importància dels canvis i sobre la necessitat d’evolucionar.
Sinopsi
Un vell professor d’història rep la inesperada visita d’una anciana entranyable que es fa dir Harriet. La nouvinguda resultarà ser la tortuga que Charles Darwin es va endur de les Galápagos l’any 1835, i que després d’haver viscut presencialment alguns dels esdeveniments més importants de la història d’Europa, vol tornar a la seva illa natal per tal de morir en pau. El professor es barallarà amb un seguit de personatges com ara Beti i un sinistre doctor per tal d’aconseguir en exclusiva el testimoni de Harriet, ja que tothom veurà en la tortuga una oportunitat per enriquir-se i escalar socialment.
La Tortuga de Darwin és una obra sobre la condició humana. Què significa realment ser humà? Com es contraposa això amb la natura? La peça planteja també la nostra relació amb la història vista des del prisma de la modernitat. Per què aquesta tendeix a repetir-se? Quins interessos hi ha al darrere de tot això? La humanitat progressa?
Nota de direcció
El text que en aquesta ocasió escenifico, va ser escrit el 2007 arran de l’aprovació de la llei de memòria històrica per part del govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Un any més tard, el líder de l’oposició Mariano Rajoy va declarar que “eliminaria tots els articles de la llei que promoguessin la utilització de diners públics per la recuperació del passat”. No va ser fins al recent 19 d’octubre de 2022 que la llei ara anomenada “llei de memòria democràtica” va ser aplicada definitivament pel govern de Pedro Sánchez tot i que en dubtós compliment (amb els vots en contra de PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP). És en aquest context tan convuls on les paraules de Harriet prenen encara més valor: la gent es mata pel passat, i d’això jo en tinc de sobra i és que en un moment en què les Fake News són l’ordre del dia i les empreses, governs i religions competeixen per tal d’obtenir el control dels grans relats, cal recordar que l’única manera de construir una memòria col·lectiva és erigir-la sobre els pilars de les víctimes i els marginats, ja que no fer-ho suposaria condemnar-los a una segona mort. Així doncs, avui més que mai reivindico que la història és de tothom, i no només d’aquells que l’escriuen a conveniència.
Miquel Salamanca Jiménez
Eòlia Escena Emergent és una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.
