A 28 i mig les imatges i l’estètica de Federico Fellini són el punt de partida d’un viatge per la cultura universal, la vida i l’amor, tot vist amb els ulls del teatre i de l’art.
Sinopsi
28 i mig és una recreació. Una recreació de paradisos perduts i un viatge cap a aquells moments i aquells temes que t’acompanyen al llarg de la vida. Una volta per la cultura universal, la literatura, el cinema…. l’amor, la vida, la mort. Tot aquest dubte existencial que intentem explicar a través de l’art, i del teatre. Aquesta vegada hem trobat refugi en el món de Fellini, en les seves imatges i la seva estètica, i sobretot en el món de la fantasia i la ficció. Per això, el salt entre la vida real i la fantasia és constant i és tan necessària.
Sense saber com, en un moment com en el que ens trobem de crua realitat, hem sentit la necessitat de marxar lluny, de buscar la bellesa, l’elegància, la seriositat i la disbauxa, el seny i la rauxa, i el més enllà.
Música, teatre, literatura, vida i cinema es confonen en un muntatge amb una força lírica immensa que recrea els universos de Fellini, però que inclou referències a directors de cinema com Ettore Scola, a més d’al·lusions a Pasolini, moments estel·lars del teatre que van des de L’oncle Vània i Hamlet fins a Primera història d’Ester, cançons italianes i, fins i tot, alguna ària d’òpera. Tot li serveix per parlar-nos sobre aquestes ficcions que fan una mica més suportable l’existència i que en escena es tradueixen en una imaginació desbordada i en un treball d’actuació considerable, ja que els i les intèrprets es desdoblen i assumeixen contínuament noves personalitats. Aquest va ser un dels primers espectacles de creació de la companyia, que fins aleshores havia treballat sempre amb textos preexistents.
28 i mig i La Perla 29
Aquest va ser un dels primers espectacles de creació de la companyia, que fins aleshores havia treballat sempre amb textos preexistents, i es va estrenar al Teatre La Biblioteca l’any 2013.
Oriol Broggi explica que la inspiració per al muntatge ve, en una tercera part, del film mític de Fellini Otto e mezzo, que retrata un director (alter ego de Fellini) mancat d’inspiració que es lliura als seus somnis i allibera l’inconscient mentre és en un balneari. Una altra tercera part de la història mateixa de la companyia i dels muntatges que ha dut o que hauria volgut dur a escena, i el darrer terç, de les aportacions del conjunt d’intèrprets.
Català
28 i mig és una recreació. Una recreació de paradisos perduts i un viatge cap a aquells moments i aquells temes que t’acompanyen al llarg de la vida. Una volta per la cultura universal, la literatura, el cinema…. l’amor, la vida, la mort. Tot aquest dubte existencial que intentem explicar a través de l’art, i del teatre. Aquesta vegada hem trobat refugi en el món de Fellini, en les seves imatges i la seva estètica, i sobretot en el món de la fantasia i la ficció. Per això, el salt entre la vida real i la fantasia és constant i és tan necessària.
Sense saber com, en un moment com en el que ens trobem de crua realitat, hem sentit la necessitat de marxar lluny, de buscar la bellesa, l’elegància, la seriositat i la disbauxa, el seny i la rauxa, i el més enllà.
Música, teatre, literatura, vida i cinema es confonen en un muntatge amb una força lírica immensa que recrea els universos de Fellini, però que inclou referències a directors de cinema com Ettore Scola, a més d’al·lusions a Pasolini, moments estel·lars del teatre que van des de L’oncle Vània i Hamlet fins a Primera història d’Ester, cançons italianes i, fins i tot, alguna ària d’òpera. Tot li serveix per parlar-nos sobre aquestes ficcions que fan una mica més suportable l’existència i que en escena es tradueixen en una imaginació desbordada i en un treball d’actuació considerable, ja que els i les intèrprets es desdoblen i assumeixen contínuament noves personalitats. Aquest va ser un dels primers espectacles de creació de la companyia, que fins aleshores havia treballat sempre amb textos preexistents.
Aquest va ser un dels primers espectacles de creació de la companyia, que fins aleshores havia treballat sempre amb textos preexistents, i es va estrenar al Teatre La Biblioteca l’any 2013.
Oriol Broggi explica que la inspiració per al muntatge ve, en una tercera part, del film mític de Fellini Otto e mezzo, que retrata un director (alter ego de Fellini) mancat d’inspiració que es lliura als seus somnis i allibera l’inconscient mentre és en un balneari. Una altra tercera part de la història mateixa de la companyia i dels muntatges que ha dut o que hauria volgut dur a escena, i el darrer terç, de les aportacions del conjunt d’intèrprets.
- Direcció:
- Idea original:
Oriol Broggi - Adaptació:
Jeroni Rubió
Oriol Broggi - Ajudantia de direcció:
Rita Molina i Vallicrosa - Escenografia:
Oriol Broggi - Il·luminació:
Pep Barcons - So:
Damien Bazin - Audiovisuals:
Francesc Isern - Caracterització:
Àngels Salinas - Vestuari:
Berta Riera - Música original:
Joan Garriga - Fotografia:
Bito Cels
David Ruano - Producció:
La Perla 29
- Gema MoraledaTeatre Barcelona
- Rosa M. FarrerasTeatre Barcelona
- Josep Maria Ribaudí i MartíTeatre Barcelona
- Fritz ZepuntTeatre Barcelona
- Francesc Esteve i TomàsTeatre Barcelona