El Cop desert és una creació d’Andrés Corchero, Ana Pérez i Projecte Ingenu on ens proposen un somni escènic per redescobrir les parts més profundes de la psique humana.
La primera obra de teatre escrita per Joan Brossa l’any 1944. Una peça inèdita i extremadament poètica que convida l’espectadora a una experiència existencialista, trobant-se cara a cara amb les grans qüestions de la vida humana.
Sinopsi
Un mostrari de personatges circenses (clowns, saltimbanquis, ballarines…) són els habitants d’una mena de “somni” que ens convida a una experiència existencialista que ens situa cara a cara amb les grans qüestions de la vida humana. Una immensa al·legoria, que, molt probablement, és una idealització de les atrocitats de la Guerra Civil.
Brossa va escriure El cop desert a vint-i-cinc anys. Significativament subtitulat somni escènic, hi recrea especialitats, efectes i personatges de circ, il·lusionisme i dansa, els situa en plans i contextos inhabituals i els combina amb elements icònics i personatges reals en una successió d’escenes i diàlegs propis de l’univers dels somnis o procedents d’imatges hipnagògiques.
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA
El cop desert és la primera obra de teatre que escriu Joan Brossa (mecanografiada l’any 1944, possiblement escrita anteriorment). Aquesta peça és inèdita i resta desconeguda perquè el mateix autor no la inclou en l’edició de la seva “Poesia Escènica” publicada del 1973 al 1978 en sis volums per Edicions 62 dins la col·lecció «Clàssics catalans del segle XX».
Gràcies a la tasca investigadora de la Catedràtica de Filologia Catalana Glòria Bordons i al compromís d’Arola Editors amb el teatre català, El cop desert apareix editat per primera vegada en l’edició completa de la Poesia escènica de Joan Brossa que Arola Editors realitza en motiu del Centenari del Naixement del poeta.
Sobre l’origen de la Poesia escènica l’any 1971 el mateix Brossa confessava: «el teatre va venir com una necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema.» Així, confessava que la seva primera intenció l’aproximà més al concepte de happening que no pas al de teatre dramàtic. Aquesta idea de la quarta dimensió del poema (que lliga perfectament amb la mirada de Federico García Lorca: “El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana”) es fa evident quan ens aproximem a El cop desert.
El cop desert és una peça extremadament poètica, estilísticament molt propera a la poesia hipnagògica, que és com s’anomena la primera etapa de l’autor, molt condicionada per l’interès en el subconscient (com ho fan els surrealistes). És també una font immensa d’imatges poètiques, plena de rèpliques amb connexions lingüístiques impossibles que fan explotar el sentit de les paraules.
