Sinopsi
SINOPSI
Johann i Marianne porten un matrimoni aparentment perfecte. Al principi Marianne és una advocada matrimonial amb èxit, i Johan, que supera els 40, és un respectat científic en una institució de prestigi. Tenen dues filles. Tots dos semblen persones amb una gran capacitat reflexiva, fins i tot, per moments, poden semblar arrogants tan satisfets que semblen del seu matrimoni. Però l’espectador necessita entendre la seva felicitat, com funcionen en detall, i no només amb la seva relació de parella, sinó també amb les seves famílies biològiques, la societat, l’estat, el món en què viuen…
En sis escenes Bergman retrata el camí pres per aquesta relació. Sis trobades que en diversos mesos o anys, se separen en el temps: la unió perfecta, primers petits conflictes, la separació a causa d’una altra dona, un primer retrobament, el divorci i, finalment, anys més tard, una nit en comú en una cabana enmig del no res.
Els dos protagonistes es precipiten d’una escena a una altra sempre des del desconegut –des d’un lloc involuntari, perquè no sembla haver cap altra manera d’afrontar allò que no coneixem. La seguretat intel·lectual inicia s’evapora poc a poc, i un nou nucli apareix: la por, la incertesa, la impotència, la nebulosa tant en el tracte amb un mateix com amb els altres, i en un món en què es viu, on el matrimoni civil esdevé un símbol patètic. Potser això és un tema que encara és més obert, potser hem desenvolupat estratègies més diverses, o potser encara hi ha por a la màscara, por a jugar, jugar tots els dies fins que la mort ens separi.
