Woman, más que un musical

Me ha encantado desde el minuto cero, la coreografía, la música, el vestuario , el talento de danza , la coordinación y la temática pues han sabido representar el sentimiento de muchas de nosotras mujeres, yo sentí como mujer un deja vu que me impresiono y dolió pues eran situaciones vividas y llegaron a tocarme el corazón pues llegaron a través del espectáculo a mi , por lo tanto les doy un 10
Luego les esperamos a la salida del espectáculo, calidez human y sencillez de los artistas

Un espectáculo lleno de fuerza, creatividad y emoción. A un elenco de danza apasionado, de sumo trabajo y preparación, se le une una música que te envuelve desde el primer minuto hasta el último instante de la sesión.
Es cierto, es “más que un musical”.
Es para verla más de una vez.

Ahir vaig anar al Poliorama per veure aquest espectacle produït, creat i dirigit per Aaron Vivancos. Vull començar dient que sabia que anava a veure un espectacle molt diferent dels que ens tenien acostumats els Germans Vivancos, però creia que en estar creat per un d’ells, heretaria la seva energia i la seva força i malauradament per a mi no va ser així. Woman és un xou multidisciplinari que el conforma, la dansa, la música, els efectes visuals (videoart i 3D) i la dramatúrgia. Tot gira al voltant de la dona amb reflexions que durant la seva vida han d’experimentar, com pot ser, sentir-se lliure, ser mare, sentir-se apoderada i molt especialment eradicar les pors i la violència. Pel que fa a la dansa, dir que em va resultar repetitiva, i que diverses ocasions m’ha aparegut a la ment el déjà vu. La interpretació però, és correcta més la del ballarí que el de les set ballarines. La música la conformen bons temes interpretats per l’Orquestra Sinfonica de Budapest, però enllaunada. Sé que per cost no és viable portar una orquestra però 4 bons musics amb 4 instruments en directe donarien un gir a millor a l’espectacle. La dramatúrgia amb textos de Pilar G. Almansa i interpretats per l’actriu Dafne Fernàndez m’han transmès molt poc per no dir res, i em fa l’efecte que només busca l’aplaudiment fàcil. I finalment els audivisuals per mi sens dubte el millor de tot, amb diferència, juntament amb els vestuaris, vistosos i molt encertats. Aquesta és la meva opinió que no voldria per res influís a ningú a deixar d’anar-hi perquè aplaudiments també n’hi va haver i molts.