El director i coreògraf Gaston Core proposa Abans que caigui la nit, una apropiació de la Ilíada amb un grup de MCs que rapejaran i ballaran a partir de la lectura del clàssic d’Homer, que amb l’Odissea és un dels relats fonamentals de la cultura occidental.
Sinopsi
Diuen que els clàssics són aquells llibres que coneixes encara que no els hagis llegit mai. Però cada vegada menys gent té referències de la Ilíada. Ni tan sols el Brad Pitt és capaç de fixar aquesta obra en l’imaginari col·lectiu de les noves generacions. I encara que es tracta d’un text que va inspirar les Arts de totes les èpoques i va fixar un model de societat basat en la guerra, se’ns fa cada cop més difícil interessar-nos per la seva lectura. Jo crec que avui llegir un clàssic és un acte de rebel·lia, una manera d’enganyar la màquina. La Mònica Miró diu sovint que la Ilíada és vida. És impossible explicar el sentit d’aquesta reflexió. S’ha de llegir l’obra, vèncer les barreres idiomàtiques, culturals i morals que ens separen de la gent que va llegir i estudiar l’obra per entendre què vol dir la Mònica amb això. La meva proposta és que la millor manera de re-presentar aquesta vida i acostar-la per incentivar la lectura d’aquest clàssic és recórrer a la cultura hip-hop.
Penso que hi ha una clara analogia entre els aedes i els MCs. Els primers van saber mantenir els relats que Homer va recollir després al text. Els MCs, com els aede, parlen del món on vivim, en canten les històries, i també canten els seus herois i déus. Tots dos canten en vers, amb estructures que formen el pensament perquè arribi millor a l’altre. ‘Paraules alades’ anomena Homer aquests versos. Però no es tracta de ‘contemporitzar’ la Ilíada, de col·locar-la en un context quotidià, com qui situa el Rei Lear a les oficines d’una multinacional; la vull pensar des dels nostres propis cànons, presentar-la i cantar-la amb les paraules, la respiració, el ritme propi d’un estil musical que ens és familiar i universal com el rap. I col·locar-la en un no temps i un no espai que és l’espai etern de la batalla, la batalla de l’individu davant de l’altre i davant de si mateix.
Perquè en resum la Ilíada és la història d’Aquil·les, un individu que s’enfronta abans que res a ell mateix i a la dicotomia entre el deure i el voler, entre l’odi i l’amor, entre la pau i la guerra.
