Adrenalina

És una tendència en les persones analitzar les situacions i buscar els escenaris possibles que haurien provocat un desenllaç diferent, especialment quan es tracta de fets que canvien la vida. Pensar en què hauria passat si s’hagués fet una altra cosa en comptes de la realitzada o si no s’hagués creuat amb aquella persona en aquell precís moment, és una tècnica que es practica molt, però que en cap cas canvia el resultat. Tothom n’és conscient, però no es pot evitar.

En aquesta obra dues persones es troben en un restaurant, per fer un menú de degustació mentre es posen al dia de les seves vides. Es retroben després de molts anys que els seus camins es creuessin. Paral·lelament a l’àpat es presenten situacions extremes que pretenen reflexionar sobre les possibilitats i la responsabilitat, l’actitud vers a les altres persones i a un/a mateix/a.

Amb una narrativa original, aquesta obra aconsegueix engrescar a l’espectadora en la història, en descobrir quan i com es van conèixer els dos protagonistes i, sobretot, perquè s’han reunit després de tants anys. Elisenda Coll estructura de manera intel·ligent aquesta atracció envers al públic, mentre intenta exposar la manera complexa de com els éssers humans funcionen i gestionen les seves vides, especialment, aquells capítols que els hi ha marcat un abans i un després. Tot i això, en algun moment el relat es perd i l’espectadora no acaba de connectar gaire bé algunes de les coses que passen sobre l’escenari. Uns petits moments d’incertesa que s’obliden quan el desenllaç encaixa totes les peces de manera automàtica i amb sentit.

Montse Folgado i Jordi Samper contagien amb la seva energia al pati de butaques. S’entreguen als seus personatges i als canvis de registre d’aquests amb una facilitat increïble, tot i que en realitat no hi deu ser. Es converteixen en allò que es demanda i es necessita per traslladar al públic els seus pensaments i el seu dolor, les seves contradiccions i la seva visió de tot plegat.

El muntatge, tot i que sembla senzill, té diverses capes que es solapen en text i escenari que podrien dificultar l’enteniment, però que a l’hora de la veritat són un vehicle ideal per navegar entre les vies frenètiques dels pensaments humans.